Una mica més Ecrins

Seguim el que va ser per a mi una bona via i amb bona roca, això si completament equipada.
Tour Termier (3070m) Via: Voie du Ponant Neuf, 6b+ (6a obl.),330m.
D'accés còmode i ràpid descens a peu o amb ràpels, roca calcari dolomitic amb molta adderència, dona confiança per apretar... via mantinguda en grau que segur que us molarà.

Fotos de progressió per la via... i podeu trobar la info a al web del loro del luichy!

La Coneguda Dibona ja per molts, va ser l'objectiu següent! jo realment en tenia molt bon record de la primera vegada que vai escalar-la! i pq no dir-ho, una escalada única en un entorn mestre.

Aquest cop però la varem escalar amb una logistica diferent, escalada i aproximació en el dia! em pensava que hagués sigut més dur però penso que val la pena! es pot fer amb estil lleuger amb els 4 ferros de sempre i poca cosa més...

Voliem fer la Visite obligatorie però es veu que hi regalen cocacoles!!! en fin comentar que la única putada de la dibona és la gent!! un munt de gent! tot deu acomodat en un enorme refugi de 70-90 places crec que et carda uns 40 eurots perque l'escalada et senti millor...

No us penseu que hi fareu una via alpina on hi estareu solets, aquest dia potser hi havia deu cordades!! Una vergonya!!! feia temps que no veia gent amb tant poca experiència intentant escalr una via de varis llargs en un entorn alpi... nusos a les cordes! envolics a les reunions, abandons ja a la primera tirada, autèntics xoriços penjats sense saber com continuar....

Per Flipar!! QUIN MAL FA LA PARABOLITIS! Potser, en un futur les zones on siguin escasos ho tractarem com un vi gran reserva !!

Després de intentar negaciar o parlar amb el meu anglès-italia- i francès perfecte!! jaja amb un i altre vam decidir arrencar per la via: Coup de Bambou, 7a (6a+ obli), 350m.
Per sort un parell de cordades de polonesos que si sabien conduir bé sobre la roca, despres en els taps de més amunt anavem "trepitjant" com podiem per intentar sortir i escalar amb el maravellós dia que feia... en fin ull amb el tema si hi aneu!! intenteu ser els primer a peu de via, penseu que la majoria arrenca quan acaven l'esmorzar en el refu (jajaja si però és veritat) vaig veure sortir de vuit a deu cordades a l'hora!!!

La nostre putada va ser arribar 5 minuts més tard, veniem del cotxe i duem dues hores i escatx de pateo a un bon ritme!! Nosaltres varem sortir sobre 5:45 o 6h sortiu abans!!!
ahhh la via, realment molt guapa! roca impecable, algunes fisures-bavaressa guapes i llarg antològic i guapo de 6c amb algun alejillo!! no duem friends però potser aguessin anat bé ja n'hi que sigui pels ultims llargs que estan bastant nets!!

Aquestes vistes de la Meije, són desde el cim del Tete de la Maye, últim cartutxo cremat l'andemà de la dibona, amb bastantes agulletes però amb ganes i calma per escalar els seus 500m per la via: Maye Friend, 6a+ (6a obli.), 500m.

Una paret guapa de granet però trencada per l'existència de bastantes repisses que ens trenquen la continuïtat! bastants llargs guapos i molta adderència...

De regal una flor de neu presiosa que t'anaves trobant en els nassos entre apretada i apretada.

Paret asequible i bon acces i descens caminant desde la Berarde.

Aqui el resumillo un pèl escuet d'aquesta escapada els Ecrins, si voleu més info d'alguna escalada m'ho feu saber.

Salut.

Més Ecrins

Un recó d'aquells on realment dius.....Xapó!! Les Tanailles de Montbrison són un d'aquests!, només et fa falta arreplegar les 4 rempoines de sempre i deixar-se emportar, primer per un camí que de mica en mica ens guiarà i llavors ens regalarà amb un magestuós bosc, amb caràcter! que a més, de fons hi trobarem pintades les fabuloses tenalles (Foto). Llavors un cop a peu de via només caldrà localitzar l'inici d'una gran línea i lògica Esperon Renaud (1964), 6a+ (6a obli.) 350m, aquesta ens conduirà primer al cim de la primera agulla on ens caldrà fer un ràpel per a poder seguir conduïnt fins el cim de les tenalles!

Tota una preciositat amb persona..

Estic segur que hi trobareu, potser no tots, el que hi busqueu! escalada no regalada però si per els sentits.

Un pas ben curiós amb la primera agulla darrera.

Diedrillo pel 10-11llarg.

Després de les Tenalles ens varem tastar el granet d'una empresa més seriosa!

Aiguille de Sialuze amb la via dels respectuozos LIVANOS, uns 400m amb 6a obligat per amanir de valent!

Dic més seriosa per l'activitat en general on haurem de superar uns 2000metres de desnivell per assolir el cim i 2000m més de baixada esclar! Tenim opbció del refugi de sele nou per a més bones butxaques o com nosaltres que varem trobar un adosat ple restes a l'entic refugi! situat més amunt. On varem fer nit.

Aquest de la foto no és en livanos sinó un servidor...en fin a comentar que es tracta d'una agulla guapa però sense ser cap maravella pel que fa a l'escalada ara l'entorn com casi tots els alpims una maravella.

Segurament, tot i que el recorregut de la livanos, potser sembla a simple vista el més assequible no us deixeu enredar, es tracta d'una via amb caracter on hi trobarem bastants talls exposats i obligat, i on a més caldrà afinar els sentits per trobar la linea correcte sino ens volem enbarcar..

Propera i transcorre alguna linea més equipada on potser un pèl més dificil de grau però més fàcil...

Us deixo amb un recull d'alguns moments a la Sialuze i como no també us la recomano...

Si voleu més info m'ho feu saber.

Alps (Ecrins)

Una de les regions més properes dels alps ens depara i amaga tot un seguit de recons màgics i bones escalades!

De roca en trobarem un munt, i de bones alpinades de segur que també (Meije, barra, dome, etc..)

En total han sigut uns 10 dies efectius concentrats aqui ela ecrins vista les males condicions que patia chamonix i més després de rebre la informació de primera mà en que acabava de caure una bona nevada a cotes superiors de 25cm...ole ole! per no dir quina merda quan ja portavem coll avall la intenció de fer un bon parell de vies...(altre any serà).

Desde la vall d'Alefroide, ens varem moure i treure la resaca acomulada dels últims dies de festa major en una via i paret on simplement no hi varem veure gaire gent i semblava prou guapa!

Via: Les Montagnards sont las, 6c, 200m. (6a obli.) al sector Poire, guapa via genralment de placa com dominen les parets de la zona, curta aproximació i descens en 3-4 ràpels. (camara al cotxe!)

L'endemà al Tête d'Aval, gran mole rocosa de calcari dolomitic que et deixa mitg envadalid quan arribes en aquestes contrades! fotos superiors a lea via: Pilier Rouge Hebdo,6b, 300m amb una aproximació més valenta sobre 1-2h amb bones vistes i una roca bastant rentadeta. Desce4ns amb ràpels (uns quants, però ràpids). Apareixen unes resenyes bones i situacionals conjuntament amb les Tenalles de Montbrison que us en parlo més endavant... al vertex num. 183 del 2002.