dimecres, 30 de maig del 2012

Alt Voltatge (Cova Simanya)


Ressenya Gentilessa del PACA.
 Un dia que les previsions donaven aigua i com molts cops passa potser hauriem d'haver anat a fer una paella a Calella, varem desidir treure el cap en aquesta màgica Cova que en  jordi es va treure de la màniga.
 Que si una via del paca, que no molt dificil, que no recordo gaire pero friends bastant bé, que si per un lateral de la cova....que els peus toquen en casi tot moment, no tenim la ressenya però no fa falta!! en fin   lo de la ressenya ultimament ??!!
Va resultar una mica diferent del que m'inmaginava però el resultat va ser poder escalar una via de sostre-cova de uns 30m aprox on la llum ens indica el final i única sortida posible!!


 Potser el tram més compromès és l'inici de la via i durant uns quants passos degut també a la proximitat del terra i el trono inicial, les aseguarances no hi entren molt a caldo, ...
després un cop ja cacem el primer spit ja anirem fent seccions entre xapas que no facils però no tant compromeses..


  Triangulacions d'alt voltatge...

 En Resum una via molt guapa on de material creiem que pot ser útil uns 10-15 pitons, bong's utils, algun frind petits o tascons, 2 gantxos de punta estreta, alguna fusta,  i taps per les orelles si l'escalem en cap de setmana.
Nota:  He vist que La Cova Simanya potser esta en zona regulada o prohibida, no em queda del tot clar, tot i així no veig que s'anomeni en lloc!!
Primer,no crec que es consideri com a zona de nidificació per la minsa altitud de les parets i segona i principal, que si així fos, també haurien de prohibir l'entrada a les riuades de gent, animals, gossos, i canalla que entren el cap de setmana foten crits a tot drap i amb molt poco gens respecte pels que tenen al costat i al mateix entorn.
Molt recomenable pero no en cap de setmana.
Salut

divendres, 18 de maig del 2012

Montgròs (Griviola Bella)


"ruta que para escaladores se ha convertido en la gran clàsica de la pared.Los verdaderos especialistas montserratinossaben muy bien que esta via tiene algo de especial, que atrae, que la hace diferente al resto de los otros itinerarios, propiamente se trató de la primera ruta de escalada trazada en la nave del Montgròs.Al observar su pintoresca cúpula rocosa, a veces nos detenemos y detenidamente la observamos como obedeciendo a una llamada interior.
A esta zona no llegan las multitudes de cordadas que se quedan atrapadas en sitios más cómodos y cercanos. Aqui estamos en un "santuario de la escalada mística y grandiosa" donde la soledad y el silencio son perturbados -¡o complementados!-  por el eco evocativo del material metálico, instrumento sonoro más bien musical y que muy bien conocen los escaladores de corazón. Pero por pocos que seamos, siempre habrá alguin que acude a la llamada de la naturaleza intacta y es aqui donde más se manifiesta en todo el ámbito de Montserrat."   A.G.P
Que millor que llegir i escoltar les sensacions que té el mateix obridor de la via; l' Antonio allà el 77, quan jo encara rondava pels ous del meu pare! segurament amb un estil d'escalada diferent, però en molts moments encara i per sort compartint les mateixes sensacions... 
Del tot recomenable, sense cap tipus de mirament, ni pregunta, ni pors, simplement cal escalar, gaudir i deixar-se emportar per la propia via i el seu entorn màgic.

 Una gran jornada acompanyat per un bon amic i escalador!! Gràcies Mestre, i fins la propera.

dijous, 10 de maig del 2012

Tapia - Parera (Vermell del Xincarró) amb Nota Negre.

Feia dies que ja en parlavem..encara em segueix sorprenent com de diferents eren les coses fa uns anys!
Extreta d'un final de llibreta d'aquelles que molts escaladors tenen en qualsevol recó de casa, plena de ratlles, numeros, colors i dibuixos varis.
Aparagué la Tapia-Parera, a primer cop d'ull, una via bastant ràpida i si aprecia un 2on llarg de curro (tenint en compte que la ressenya original marcava A1 en part del llarg), com sorpren de vegades, potser al company en aquell moment, o estava molt fort o nose si encara duia les rastas, malles de colors i el magnesi ple de petardos!!! jajajaja
 L'altre dia (ja fa dies ehhhh anonims! ) vam fer la repetició (3era coneguda segons en jordi)  restauració o sanejament o com l'hi volgueu dir, de fet no varem afegir ni canviar res!! els spits que hi ha estan en plenes condicions. principalment varem sanejar de pedres i herbotes del pas del temps.
 De les mans del company a sortit una nova ressenya de les que ja ens té acostumats!
 Un primer llarg per entrar en calor on no ens haurem n'hi de confiar del 4rt i menys del cinquè, els pitons i seràn útils per sortir airosos això si les herbes i la roca una mica penosa us donen un cop de mà!! la sabina salvadora o traidora us ajudarà a iniciar un viatge en flanqueig de ida sin retorno a caçar una repisa amb herbeta...encara no ens ha quedat clar si millor per dalt o peus per baix...expo


 Un cop a la gran repisa- vivac, iniciarem els preparatius per a fer un llarg de feina, portava una mica de tot per si aca...però ara ja us confirmo que hi pasareu amb una vintena de pitons variats, potser un parell de amples, unes 5-6 uves i molt estret i llarg. això pot ser bastant variable ja que la roca es bastant o molt toba en algun punt.
 Un llarg guapo on m'endugué un bon susto al arrencar-se un troç de llastra per culpa de l'únic friend utilitzat! (millor no pitonar una fisureta a l'esquerra del diedret d'entrada)
 i pica i pica que picaràs fins arribar a una sortideta catxonda a la dreta, potser millor amb gats que amb bambas,jaja
En difinitiva potser sera A2+ de curro, però ens varem decantar per pujar-ho un pèl més en veure que molts pitons sortien amb dos o tres hòsties.

 

L'últim fi de festa ens regala una sortideta a controlar i mitjançant un diedre-canal amb algunes alzines ens duràn al final de la via...es pot repelar o sortir pel bosc i baixar a peu!
 NOTA NEGRE:  Quan es va obrir la via, només hi havia la grigri's love a la seva dreta...Ara, un cop més i sembla que això no s'aturi; s'ha obert una nova via d' esportiva TREPITJANT parcialment la entrada a Tapia-Parera!!!!
Sigui com sigui...Imagineu-vos per un moment que sou l'obridor, bens amb tota la ilusió a repetir la via després de 17 anys i el primer que et trobes es un puto parabolt ben brillant a 2 metres del terra aixafant'he la via!!!!
Potser i a més d'un, com un fill que mataria per la seva mare, es la ravia que et faria reventar tota la puta via d'esportiva!!!!!   no es el mateix escalar el primer llarg com era abans; que ara amb unes xapas a 1 o 2 metres al costat .
Tot i així,  em respectat la via!  No em respectat el primer parabolt perquè ell tampoc ens ha respectat a nosaltres...,
Que és?? o que sera??   que,  en aquell petit espai,  durant molts anys a existit verge i ara nose pq ho tenim que reventar a xapas!  ja no em queixo de que algú, el perquè, si sabia l'existència o no de la via, qui ha estat i etc
Sinó que.. un cop més tenim un altre exemple de com esta evolucionant tot plegat!!! on ens conduirà l'escalada de consum (Una reunió de parabolts a dos pams d'una altre també amb parabolts???)                com diuen alguns anònims, seran els parabolts que ens conduiràn a les prohibicions també???
GENT...la polèmica està un altre cop servida!!!!!
i pica pica que picaràs o forada forada que foradaràs.
jajaja millor riure que plorar!

En resum Un magnífic dia amb bona companyia on la Tapia Parera et deixarà un bon gust de boca i veureu com no es tant ràpida com semblava a primer cop d'ull!
A disfrutar-la!
Salut

dimecres, 2 de maig del 2012

Senyals de fum (Cova arcada)

Nose si això comença a ser l'inici d'una nova època o tendència però últimament em començo a mirar les vies d'artificial amb uns altres ullets...
Amb l'excusa que en David vol fer pràctiques o simplement per gaudir d'una bona companyia al costat del Mestre Unglero (FINO), ens endinsen tot pasejant cap a la cova de l'arcada.

 Feia dies me la mirava, senyals de fum d'en vidal, oberta de fa poquet i a priori força equipada per no patir gaire! I així va ser, un parell de llargs convinats de ae/a2 que ens varen deixar amb bon gust de boca i seguit d'una tempesta de neu i pedra que no verem poder acabar l'últim llarg!!

En resum, una via que es fa bastant ràpid, ja que hi trobarem forces parabolts, nosaltres varem passar amb alguns friends mitjans i /o alien, 6-8 pitons (sobretot V's) un parell de falcas i gantxos, molt útils sobretot si es fa el segon llarg completament en artificial (es fa en lliure el tram final v+). 

Realment un recó màgic de montserrat!  
Per cert algú sap o té informació de la pressió psicolàgica que surt pel costat???

Bones escalades.