Extreta d'un final de llibreta d'aquelles que molts escaladors tenen en qualsevol recó de casa, plena de ratlles, numeros, colors i dibuixos varis.
Aparagué la Tapia-Parera, a primer cop d'ull, una via bastant ràpida i si aprecia un 2on llarg de curro (tenint en compte que la ressenya original marcava A1 en part del llarg), com sorpren de vegades, potser al company en aquell moment, o estava molt fort o nose si encara duia les rastas, malles de colors i el magnesi ple de petardos!!! jajajaja
Un primer llarg per entrar en calor on no ens haurem n'hi de confiar del 4rt i menys del cinquè, els pitons i seràn útils per sortir airosos això si les herbes i la roca una mica penosa us donen un cop de mà!! la sabina salvadora o traidora us ajudarà a iniciar un viatge en flanqueig de ida sin retorno a caçar una repisa amb herbeta...encara no ens ha quedat clar si millor per dalt o peus per baix...expo
En difinitiva potser sera A2+ de curro, però ens varem decantar per pujar-ho un pèl més en veure que molts pitons sortien amb dos o tres hòsties.
L'últim fi de festa ens regala una sortideta a controlar i mitjançant un diedre-canal amb algunes alzines ens duràn al final de la via...es pot repelar o sortir pel bosc i baixar a peu!
Sigui com sigui...Imagineu-vos per un moment que sou l'obridor, bens amb tota la ilusió a repetir la via després de 17 anys i el primer que et trobes es un puto parabolt ben brillant a 2 metres del terra aixafant'he la via!!!!
Potser i a més d'un, com un fill que mataria per la seva mare, es la ravia que et faria reventar tota la puta via d'esportiva!!!!! no es el mateix escalar el primer llarg com era abans; que ara amb unes xapas a 1 o 2 metres al costat .
Tot i així, em respectat la via! No em respectat el primer parabolt perquè ell tampoc ens ha respectat a nosaltres...,
Que és?? o que sera?? que, en aquell petit espai, durant molts anys a existit verge i ara nose pq ho tenim que reventar a xapas! ja no em queixo de que algú, el perquè, si sabia l'existència o no de la via, qui ha estat i etc
Sinó que.. un cop més tenim un altre exemple de com esta evolucionant tot plegat!!! on ens conduirà l'escalada de consum (Una reunió de parabolts a dos pams d'una altre també amb parabolts???) com diuen alguns anònims, seran els parabolts que ens conduiràn a les prohibicions també???
GENT...la polèmica està un altre cop servida!!!!!
i pica pica que picaràs o forada forada que foradaràs.
jajaja millor riure que plorar!
A disfrutar-la!
Salut
2 comentaris:
L'escalada esportiva tenia la seva gràcia però ara és un producte de consum i una obsessió numèrica. Jo si crec que l'escalada esportiva està matant la roca, la muntanya i l'escalada. MORIR D'ÈXIT en diuen... Buenu, salut i a buscar perles solitàries que encara en queden!!
ferran
Bona feina i ressenya espectacular, artesania i art a l'unison.
No crec que els problema siguin els parabolts sinó la gent que els posa. És a dir, el problema és la manca de respecte, no pas l'eina feta servida per faltar-lo. Ambdues visions o disciplines són més que compatibles, i més a casa nostra on sobra roca. El problema és la gent, no pas el material.
Calia trepitjar una via clàssica? Calia una altra via esportiva on n'hi ha desenes? Cal obrir més vies a Montserrat on n'hi ha milers? És més important l'ego dels obridors que considerar que ja n'hi ha prou amb el que trobem?
Maka.
Publica un comentari a l'entrada