Tal hi com ens havien dit ens varem instal.lar al campamen madsen, lloc on s'hi instal.len la majoria d'escaladors, portejadors, guies,.. un cop allà no varem esperar gaire (m'inmagino que els nervis o jo que se...) que el dia següent, tot i les males condicions atmosfèriques, farem decir fer un primer porteig cap el campament Rio Blanco, lloc desde on s'inicien les escalades(sobretot cares est) del cordo del Fitz-Roy. (4-5 horetes carregats).
En jordi amb tot el petateo.
Campament madsen.
Un cop muntat el segon campament, varem tornar sota una fina aiguaneu cap el poble.
LLavors no en vam voler saber res fins el cap de 6 dies, amb una bona previsió segons deien els gurus de la zona varem pujar ja amb tota l'artilleria per pasar uns 5 dies d'activitat.
La sorpresa va ser que els rosegadors de la zona (molt afamats) ens varen deixar la tenda sobretot i altres coses com un groller!! en fin,...sort que no hi teniem menjar.
L'andemà cap amunt que fa bò i el nostre objectiu encara és lluny!
Anem a fer l'agulla de la "S" per la via austriaca (50-70º, V+, 500m).
Al cap d'unes horetes arribem a l'ultim i definitiu vivac, realment hi arribem bastant destrosats;
i portem força menjar i de to (llastima les birres que sens varen punxar al primer dia!), tot per si tenim que pasar-hi alguns dies.
Segons la previsió el dia bo no era l'andemà pero varem decidir que si ens llevavem estrellats, cap amunt anavem i aixi va ser....l'endemà verem arrencar a les 5:30 del mati aprox.
Un respiro, el vivac.
De pujada.
Després de l'aproximació, bastant complexa ja que la glacera estava molt oberta i vam tenir que jugar molt amb les esquerdes (aquest any, molta calor i estava tot bastant pèssim, sobretot les cares est), el couloir on també estava mes curt que la ressenya (faltaven uns 60m de neu) es varen fer dos llargs de sorra/neu/aigua/roca fins enlleçar amb el diedre.
Varem fer cim sobre la 1-2h del mitgdia i varem desfer l'itinerari arribant sobre les 9h al vivac.
Una agulla de les fàcils de patagonia, tot i així no menys espectacular i molt recomenable.
L'andemà varem desfer l'aproximació de pujada tb amb dos dies, per no estresar-nos, tot i que es podria fer en un sol dia llarg, també i dependrà molt del pes que portem.
En plena feina, diedres centrals
La via amb el diedre característic
Panoràmica amb l'agulla de la "s" a l'esquerra de tot.
Després de l'activitat com no, un bon descans i directe a la cerveseria a celebrar-ho, em sembla que ho varem celebrar durant 5 dies, fins que no va haver-hi l'anunci que venia una altre finestreta de bon temps!!
Aquest cop objectiu agulla Guillaumet, via Fonrouge-Comesaña (700m, 6b/A1).
Una via amb un plantejament més "laït", aproximació en un sol dia, via sense gel i més aquest any on fins hi tot es podia sortejar la petita glacera que hi ha per arribar el cim.
Una via més roquera i força més alpina on hi haurem de fer un bon tram de cresta i una grimpada final, més asequible que l'anterior pero també del tot recomenable.
Guillaumet i Mermoz al darrera 
Travessia espectacular i fàcil!
Diedre de 6b
Apa, aqui he explicat quelcom de l'experiència a patagonia, si algú l'hi interessa més informació, així com les ressenyes actualizades de les vies que varem fer,no dubteu en preguntar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada