Obertura en Solitari

Desde ja feia un temps em ballava pel cap el tema del solitari, mai trobava el moment, ja sigui per la falta de motivació o per la desconeixença de les tècniques a utilitzar,etc... Per fi ha arribat el moment, la meva primera experiència i no pas en una repetició sinó en una obertura nova, es podria dir que ha estat un doble repte, obrir una via sol, amb tota la moguda que ja representa i a sobre, amb unes tècniques de progresió mai emprades. Un recó realment idílic.
Molts que ja amb coneixen després de repetir una via, molts cops sóc capaç de recordar fins l'últim cantell utilitzat i/o tipus d'asegurança, aquest cop però, una de les coses que em va marcar més, va ser que després d'haver estat tota una llarga jornada per obrir dos llargs; no m'enrecordava ni de com eren.... n'hi quin tipus d'asegurances hi havia emprat,.... això segurament per la concentració i exprimició del cervell en dedicar-se a altres mogudes.

De peus a terra, amb el cap per amunt i una mirada ben fixe, com aquell nen tot flipat que acabava de baixar del dragonkan....., en va donar una sensació com d'enbriagadessa i més al adonar-men que no recordava res!!!
Rúbies i el Peladet oriental
Més tard però, un cop ja al luxós camp base i després d'una bona cerveza i un bon apat tot ja de mica en mica s'anava construïnt..... i retornant a la normalitat.

Descans Relax i ...
Realment ha estat una experiència molt positiva en que et fa creixer molt a nivell personal.

Agafar; o no, confiança en un mateix, me adonat pro que realment es podria dir que és la modalitat més dura i pesada en molts aspectes dins el món de l'escalada (d'aqui potser que hi ha molt poca penya que obri en solitari). puja i baixa i torna a pujar, monta i desmonta i torna a muntar, clava i desclava i torna a clavar i ja no us dic amb el tema porteos del material (potser el pitjor) i així un munt de coses que clar?? com que estas sol......

Després de tot plegat, descans el cim de la paret.
Haviat penjaré la ressenya i explicació de la via...