Principalment a la zona del Barrah Canyon on hi varem passar dos dies i mitg per gaudir de la zona i repetir la magestuosa i clàssica via: Merlin's Wand's (180m, 6a+), una perfecta fisura (V+,6a,6a+,V+,V) com poques es poden veure on se sepera amb llargues tirades de somni, sort que sutilitza en molts moments les parets del costat sino seria realment dificil.....del tot recomenable i indispensable per a una estada en Wadi Rum. Hi varem montar el campament en el mateix peu de via....
Aqui també hi varem repetir la The Star of Abu Judaidah (330m, 6b), grandiossa via també idispensable (V,V+i A0 exp, 6b,6a exp, 6a+, 6b,V+, exp, IV+) amb dos ultims llargs de somni, friends i fisurers per a totes...aquesta potser comentar que hi té alguns trams força obligats i exposats...Les Remurs de la Plue (110m, 6a), diedre-xemeneia espectacular que s'asoleix en tres llargs, posible reunió a primers 10-15 metres en coveta pero es pot enpalmar fins dalt, millor.
Atenció a les reunions, sobre petits ponts de roca, no molt fiables, sortida del segon llarg en xemeneia cap a l'exterior, acrobatic. valorar els cordills al rapelar...
Després de l'estada al barranc i la visita al famós pont penjat de buardah, ens varem intalar a peu del jebel Khazalí per a intentar la via: Al Uzza (300m, 6c+, A1), dic intentar ja que no varem aconseguir fer cim, el principal problema, degut a la logistica, ja que resultava convenient dur-hi uns quants pitons!! cosa que nosaltres no varem voler entendre el que deia les resenyes!! (clar, totes en francès i anglès...en fin)
Es que, si un veu la linea i una fota es fa irresistible, tot i així varem escalar-hi els 4 primers (6b A1, 6c exp o 6b A1+(per fisura variant 7a+), 6a A1 i 6a) i compromesos llargs....una via exigent tant per dificultat com per exposició, una via que si s'actualitzes tant pel que fa a les poques asegurances que hi te (reunions) com per la logística a utilitzar i els graus, podria ser una gran clàssica...graduada de ED+.
Esta a uns 7 km del poble, recomenable cotxe sino potser unes dues hores patejant...
5 comentaris:
Mare de Déu!, quins diedres, quines fissures,...QUINA ENVEJA!
Felicitats pel viatge i per les fotos ;)
molt be germanet !!!! fisuras como forma de vida!!!!!
Aixi m'agrada donant el callo!!! Que ven parit! Ja em faras un passe a la tornada,no? segur que tens moltes mes fotos!
Bon viatge!
Aupa ese Rumbateam!!! Seguid escalando paredes, y que nosotros lo veamos...saludos de Cyclotherapy desde Beirut!
nanooooooo!!!
sou unes machinsssss.....
un viatge súper guapu.les fotos em flipen molt i el lloc màgic de veritat....ostia estic flipant......oooo yeeeeeeeeeeeahhhhh!!!
Publica un comentari a l'entrada