Per fi un dia amb solet, dicidim fer una sortideta amb en Jordi i la Mir rollo tranqui.
Una vieta fàcil i anem a topar amb una clàssica de baixa dificultat... com descriu l'Antonio en el seu fabulós llibre, una via on gaudirem i contemplarem gran part de montserrat desde unes vistes privilegisdes!!
El pitjor de tot va ser les aproximacions, precioses pero bastant feixugues per la neu que encara hi restava, sobretot en el barranc de baixada, tot una preciositat que no veurem molt sovint.
En resum una via recomenable si el que busquem es poca dificultat i bellesa, si volem apretar o escalar quelcom més hauriem d'assolir el cim per alguna via veïna com Primavera marciana.
LLàstima, la camara a casa...
2 comentaris:
Enhorabona, collons llàstima de la càmara, segur que devia d'estar molt guapo, doncs Montserrat amb neu és únic.
Salut
Publica un comentari a l'entrada