Tal i com es fa per tradició o pel que sigui, no es pot perdre la trempera de tant en tant en asolir algun dels cims clàssics d'aquells que com diuen: Té que tenir al sarro un bon català! i el pitjor repetir-lo de tant en tant o fins hi tot un parell de cops a l'any...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
nen, comences l'any amb ganes eehhh??? buenu, no foradis gaire vale? que a les ralles del peladet entren catxarros a fondo...
salut
ferran
Bon Any, a mí també m'agrada aquest racó de Rúbies, hi ha una corda a l'esquerra de la Maduritas és teva?
ei joan, com anem?
doncs no! ja la vaig veure i tampoc se de qui és! això si es veia amb spits i bastants!
jo estic a l'esquerra de tot, al costat de la via de la terra, potser ja de les ultimes vies amb terreny bastant bò! Sembla que rubies ja s'acaba i sincerament millor! a veure quan ens veiem que te dec una birra de la repicatruges! salut
Publica un comentari a l'entrada