divendres, 1 d’abril del 2011

Mas-Guasch al Puntal de l'Albarda.

Existen paredes que por su belleza,situación y calidad de roca,todos sus itinerarios son de una gran belleza; en el puntal de l'Albarda encontraremos otro de esos magníficos ejemplares repletos con rutas de antologia. Orientada de cara al sol naciente nos entregaremos de lleno en una de las rutas más preciosas de Montserrat. (Antonio garcia Picazo). Així diuen les paraules d'una via que ja feia temps que tenia pendent i realment s'ho mereix, de logica aplastant i oberta amb dos collons per ser l'època que era. Només comentar que qui no la tingui el sarro, ull! que per lo curta que és emplena molt. Indispensable.

7 comentaris:

Mingo ha dit...

Enhorabona. Fa molt de temps hi vam anar i vam baixar de R3, els seguros eren tan cutres que la cadena dels vaters antics eren més segures en aquell moment vaig pensar que aki no m'hi veurien més. Algun company m'ha dit que ara l'han equipat, potser hi haurem de treure del cap i més si dieu que és indispensable.
Salut

Anònim ha dit...

Mingo, més que equipat reequipat..nose si són tots els originals però la via ara per ara és completament segura, han mantingut bastants pitons antics i alguna que altre exp. els tascons ens varen anar be per escanyar un parell de bolts sense xapa, llavors un c2 i algun suelto ja es passa bé! Salut

Anònim ha dit...

La via ha estat sobre-equipada. El magnific llarg de diedre es feia amb autoproteccio i no tenia cap expansió. Ara, es una ristra de parabolts. Segurament que ara sera una via mes popular, pero... será la Mas del Puntal?

Anònim ha dit...

veus ja hi tornem a ser...poden dir el que vulguin però ens estem carregant l'autenticitat, el caracter o com l'hi vulgueu dir de les vies (tal i com eren originalment), a mi mateix ara ja no tinc la mateixa sensació en saber o pensar com era realment!
Quina pena tot plegat. si realment ara que ho dius jo vaig anar només amb la ressenya antiga de l'antonio i demanava un joc de tascons i friends i dubto que ell només els treies a passejar... només em varem possar un tasco i un c2 en tota la via que amb una mica de morro fins hi tot són prescindibles!
Apa,...la guerra esta servida altre cop.
veus jo amb les meves obertures ja intento i cada cop més marcar les asegurances (potser no mola pel qui la repeteix) però si servirà per un futur en un posible reequipament i evitar que facin el que volguin..
salut i lo dit dit està.
Rumbateam

Mingo ha dit...

Jo quan hi vaig anar, apart del començament que era una mica exposada les tres tirades que vam fer tenien unes quantes expansions, el que passa que estaven molt però que molt cutres. Em sembla que havia llegit que un dels que la va anar a equipar va ser un dels que la va obrir i suposo que debia seguir un bon criteri.

Anònim ha dit...

Només dir que el que la va re-equipar va ser el Guasch... Les seves raons tindria

Anònim ha dit...

Buenu, si va ser en Guasch, què hem de dir... però amb els catxarros que hi han actualment i enlloc d'anar endavant anem enrere.

Bernat, fins a cabacés arriben els talibans, ja ho veus,

salut!!

ferran