Em sembla que mai he escalat en un lloc tan inverosímil i contrastant com aquest (Rio de Janeiro), estar escalant envoltat de mar, amb platges fabuloses i boscos selvàtics, edificis moderns i fabeles, ocells i helicòpters, riquesa i pobresa, tot el al mateix temps.
L'aproximació? per carrers! trepitjant asfalt,on el mes perillós era vigilar que no t'atropellin!! en conjunt i que sembli mentida, una ciutat on es pot respirar i gaudir el mateix temps de tot.
El pa de sucre i rio al seus peus.
Entre d'altres, varem escalar el morro de pa de sucre, aquest té una alçada d'uns 250m aprox. i és el més espectacular de fer. La via crec que era la italiana, una ruta clàssica que no passa del 6a i és una de les més repetides.
En travessa al 4rt o 5è llarg.
Una roca peculiar semblant al granet, repleta de petites regletes, ens farà patir de valent si no estem gaire acostumats a l'aderència i cantells petits.
A la caça del ferro.
Desde pa de sucre i vistes del mateix desde el morro d'Urca.
Com moltes coses boniques que també tenen la seva part fosca, el pa de sucre no es queda enrera, desde ja fa molts anys si va instal.lar un telefèric de cable per poder-hi pujar. Així que si voleu no fa falta pujar-hi escalant.
Un cop d'alt doncs i arribes a la barana, t'hi esperan una bona marabunta de guiris de tot el mon, amb una cara d'allò més flipats, i comecen a tirar-te fotos com si fosis un bitxo en perill d'extinció,... en fin
La part bona tambe s'ha de dir que podreu utilitzar el telefèric de retorn gratis.
Us deixo amb una última foto en arrencar el dia de l'escalada...
Pa de Sucre
1 comentari:
Quina bona vida, i després a la platja a ballar la samba... o la rumba!!
Publica un comentari a l'entrada