dimarts, 8 de gener del 2013

Via Enric Comellas i Llinares, La Castellassa. (1ª Repetició)

Veig que fa molts dies que no pio cap escalada però aquesta penso que bé s'ho mereix...
Potser molts factors ho fan posible, El dia de reis, acompanyats per respectives i respectius gosos, una via amb dedicatòria oberta pel Paca i els Masó, i el que més ens ha sorprès, hem fet la primera repetició (Així ho indica el petit pot de la R2).  
Com descriu la resenya l'escalada molts cops.., és més empesa per una motivació o il.lusió que no pas per uns numeros i/o unes vies de més o menys renom. (Encara que molts no ho veuen així).
Nosaltres penso que em xalat com mai en fer aquesta petita-gran via. 
Us deixo amb algunes fotiquis i la ressenya dels mateixos autors. Felicitats.


 Només us comento el material útil o el que nosaltres em col.locat:
- 4/5 pitons (V's i universals), alguna fusteta, 8 recuperables i algun plom per si peten els posats!
L'entrada del primer llarg es el més delicat, el resta quasibé tot equipat.
Salut





5 comentaris:

paca ha dit...

...pero com s`ha us acut anar a fer vies així?FELICITATS!DEC 1 BIRRA

Sergi ha dit...

La de vegades que m'he mirat aquesta ressenya... però no m'hi atreveixo. De moment m'he conformat amb la seva veïna Menjacòdols.
Aquestes vies i en aquests indrets son sense dubte d'allò més gratificants, sobretot si s'afronten esperant-ne poca cosa.
Felicitats per aquesta preciosa escalada que espero fer algun dia.

Anònim ha dit...

això és escalar...

Ferran

Anònim ha dit...

Paca: merci, la vai fer amb en jordi, el teu company de proves del cap d'any, ja em fa fer 5 cèntims, jaja

Sergi: Doncs no t'ho pensis tant i anima't, a mi m'ha omplert més que la mejacòdols, amb ànims i una mica de serenor a l'entrada ben segur que en sortiràs.

Ferran: el que diem moltes vegades...que n'hi ha de recons i vies bones, només falten ganes de buscar.les, ara ....que amb margalef segur que triunfaràs!!Cuida't

Bernat

Ricard Rofes ha dit...

Aquest 21 de maig, amb el Jordi Ceballos (que es va currar el 1er llarg) i el Martí Llobet vam poder repetir aquesta via, quasi mítica.
Quina manera de vibrar amb els ploms del flanqueig!
Sort que no ha saltat cap. Segell del Paca.
El 2on i 3er llarg van ser oberts pels germans Masó i tenen un caire més humà.
Crec que és només per a col·leccionistes de la Castellassa.