Esqueis del Begís

Aquest cap de setmana de tranquilitat, el diumenge després d'una nit mogudeta de concert i birrilles anem el Begís (sta. coloma de farners) acompanyat de l'irene i en bru.

Una escola local però que amb els temps s'han anat obrin noves vies.

Una escola on hi vaig pasar les meves estones mentre estudiava o ho feia veure a la forestal!

Sectors com Rock ros, Paret Vermella i sector del Pi on fins hi tot en aquest últim hi vaig deixar un granet de sorra amb DIT DE SANG (6b+/c) a cop d'espit!! (no n'hi ha gaires,jaja)

sempre que paso per aqui a la paret vermella repeteixo vies com bavaresa v+/6a, perfect crack 6a+(per mi boníssima) compertin reunió amb la coneguda powderfinger (diedret curt i tècnic d'entrada on concentra tot el seu grau de 7b/+)a part d'altres.

El faraó de baix (esportiva)

Últimament no som amics amb la càmara (me la deixo sempre a casa)
Un diumenge tranquilet amb l'Irene i en Ruben fent esportiva, l'Irene ja feia molt que no es posava els gats i en ruben sortin d'una tendinitis de cavall, així que varem començar per fer uns cinquillos a la part dreta, en un d'ells varem empalmar amb un 6b (num 13 guia luichy) de la part de dalt, millor fer r i com a molt es tracta d'un 6a.
També varem fer la semi-xemeneia de 6a (guapota).
Després ja varem anar al clàssic columpi amb la fabulosa fisura BOICOT V+ del bò!
Sestao 0-baracaldo 6, 6b del bò també i també em vaig endur Zíngaros, (7a) posant cintes, espolonet mitg desplomat que ojalà tingués més metres!! Recomenable i molt marcada per cert!

Via: Dori (Nubiola-picazo) Miranda del Princep

Per fi un dia amb solet, dicidim fer una sortideta amb en Jordi i la Mir rollo tranqui.

Una vieta fàcil i anem a topar amb una clàssica de baixa dificultat... com descriu l'Antonio en el seu fabulós llibre, una via on gaudirem i contemplarem gran part de montserrat desde unes vistes privilegisdes!!

El pitjor de tot va ser les aproximacions, precioses pero bastant feixugues per la neu que encara hi restava, sobretot en el barranc de baixada, tot una preciositat que no veurem molt sovint.

En resum una via recomenable si el que busquem es poca dificultat i bellesa, si volem apretar o escalar quelcom més hauriem d'assolir el cim per alguna via veïna com Primavera marciana.

LLàstima, la camara a casa...

Via: De L'espatlla el LLurigó (El chorro)

Vull rescatar aquesta petita via de la llibreta.
Primera ascensió el 9-12-2005 per Toti Mañé i Bernat Jover.
Situada a la part esquerra del sector esportiu Escalera suiza (El Chorro), una vieta curta però sobre bona roca, a la seva dreta hi ha un gran diedre per on ja i passa alguna via.

Es va equipar amb poqueta cosa (3 spits i alguns ponts de roca), recordo que seria convenient dur-hi alguns pitons per protegir-se bé el primer llarg (guapo) i un segon més humà on entrava tot a caldo, recordo unes grans cactàcies plenes de brillants punxes on de segur que no faria gens de gracia sentar-s'hi damunt!! (una d'elles penso que fins hi tot la vaig llaçar, rollo sabina del montsec), en fin... si algun friqui molt reventat o emprenyat per si no encadena alguna via d'aquesta magnífica escola i vol una dosis d'aventura, ja sap!

Ahh el descens i r2, es fa desde una magnífica olivera amb 60m a terra! (preveure algun cordill de recanvi).

Toti... tranquil que de ben segur tornarem a fer cordada en alguna nova obertura!

Salut

Aviat... via: Repicatruges (nova via)

Conta la història, allà a finals del segle XVII, que la vila d’Argentona va rebre la visita inesperada del bisbe de Barcelona. Durant la seva estància al poble, va amonestar al capellà per les condicions en què es trobava la parròquia, ja que entre d’altres coses havia trobat l’aviram passejant i picotejant lliurement pel cementiri, un fet que considerava un sacrilegi i de molt mal gust. Després d’això, el bisbe va anunciar una segona visita per tal d’observar si s’havien canviat algunes de les lamentables condicions en què es trobava l’església i el seu entorn. El poble i el seu mossèn esperaven expectants la visita del bisbe de Barcelona, un fet que en aquells temps constituïa un esdeveniment de grans dimensions atès a la rellevància de l’estament eclesial i a les poques visites de personatges importants que poguessin alterar la vida quotidiana de la població.

El campaner es va erigir en encarregat d’estar a l’aguaït, de fer saber a toc de campana als argentonins i argentonines si el bisbe s’hi acostava, per així poder-li fer una bona rebuda. Un bon dia, el campaner va veure des de la torre una munió de pols que s’aixecava riera enllà en direcció al poble, i automàticament va començar a repicar campanes per avisar que el bisbe s’hi acostava. Però quina va ser la sorpresa de la gent del poble al veure que aquella polseguera que s’aixecava no era pas la carrossa del bisbe, sinó un carro amb dues truges ben bacones. Des de llavors, a la gent d’Argentona se la coneix com a repicatruges i diuen que al bisbe l’empipada per la confusió encara li dura.

Son de la LLarga i Piula (Montserrat Sur)

Son de la LLarga (120m,6b/Ae). Realment una via que s'ha de tenir taxada a la llibreta, encara que curta, resegueix un magnífic diedre a tall de ganivet que ocupa la cara sud-est del pollegó est. A part del primer llarg (no original crec)de la via veina equipada amb bolts, resegueix el diedre sense pèrdua quasibé equipat del tot amb espits i alguns pitons, hi pasarem amb un grapat de cintes i algun friend mitjà.
Foto de la via extreta del blog dalton.

Després, ja que es una ascensió ràpida, aprofitarem per fer una visita a la Piula, un sector esportiu que queda molt aprop del cotxe i que promet força amb algunes vies que es veuen realment guapas...

Sense resenyes i varem escalar el que més tard vaig veure com a un 7a+ i 6c del sector de l'esquerra, realment es veuen unes vies bones, el 7a+ te lo dur arribant a la r, molt equipat i el 6c curt pero intens de placa.