via: Tapia-Jover Contrapuntal de l'Albarda

Un dels matins tot caminant pel transitat camí dels gorros venint de st joan em vaig creuar amb un personatge bastant curiós de físic i roba, tot aguantant amb la mà unes pinses de fer carn a la brasa! per un moment em va descol.locar, però en veure que cullia un paper i el posava dins una bossa que duia a l'altre mà; vai dir collons aquest si que sap el que es fa!! Recollir merda!!!
si penya si..deixalles de tot tipus que anava trobant al seu pas....no vull pensar que hi duia a la motxilla! i segur que no eren cordes i mosquetons... no vull fer cap critica sobre cap col.lectiu pero si que cal afirmar que els camins on hi ha més transit d'escursionistes o com o volgueu classificar cada cop foten més pena... a tenir-ho en compte! Aquest paio en ves de dedicar el temps en obrir una via o feia recollint merda! Xapo i felicitats.
Tot sortint del camí esmentat per corriol poc marcat i sense deixalles. a l'alçada del puntal i contrafort de l'Albarda i veiem El Mail, una agulleta adosada al contrapuntal, un gran diedre restava pasient a la seva dreta per fer-nos vibrar una bona estona amb:
Via: TAPIA-JOVER (110metres, 6a), oberta per baix en un parell d'atacs.

El primer llarg (foto superior) potser sera el més exigent on hi haurem de reforçar el llarg amb alguna peça més, tot i així, esta força equipat, diedre mantingut on caldrà vigilar en algun punt amb la roca! reunió guapa amb pas-forat a l'altre costat!

3er llarg

el segon (guapo) sense perdua ens durà al cim del mail, reunió sobre burils conjunta amb via cinesa cinc.

R1 i part del segon llarg.

Sortint de la segona reunió i compartint el primer buri, ens pasem a la dreta a buscar una mur força vertical que ens conduirà a una repisa amb r3, vistes, entrepà i pot de la casa.

El 4rt ja ens deixa el cim per un diedret fisurat amb alguns pitons (foto de sobre).

Una via curta però guapa que caldrà treballar-la en algun punt, ideal per dies curts i calorosos ja que hi tenim molta sombra!Espero que la disfruteu......a i no oblideu les pinses de la brassa ehhh

Salut

Directa Ansó

Allò descunegut, sempre t'omple el cap ple de fantasies, de com serà, si la roca sèrà xunga, com seràn les parets,..tot i així tenia moltes ganes de descobrir aquesta vall! realment potser si que poc coneguda però gens amagada; tenin com a veïnes les famoses valls del Roncal i Hecho.
Pel que fa l'escalada aparague ja fa uns anys un recull fet per l'Antonio (2005-6) on ja plasma la seva gran obra (ja desfassat)de moltes ascensions i vies de la vall en diferents i variades parets!
Jo ja tenia el llibre fara uns 3 o mes anys a la mà i sempre o tenia present i finalment he pogut tastar aquestes fantasies amb:
DIRECTA ANSÓ: 27-08-2011 (MD+, 170m, V+Obli.)
Bernat Jover (Rumba) i Noel Alonso (Poca-sang).
(1er llarg)
Tot just arribats amb la bufeta a reventar i parats a la cuneta, davant la paret (Espolon del paso) que dona pas al majestuós congost, hi varem divisar una bona linea de diedres força logica
i atraïent que més tarda el cap d'un parell de dies seria la Directa ansó(primera foto de la paret i els diedres entre sol i sombra), logica, de roca impecable a part d'alguns trams com sempre i on farem anar els kamalots com s'hi d'un joc es tractés! cal portar-ne de repetits! en fin la ressenya penso que diu casi de tot així que; ha disfrutar-la!

Resenya Rumbateam, amb algun dibuix d'en Poca-sang.

(Diedre del tercer llarg.)

(sortida del segon llarg.)

(Diedre i fisura Cap el 4rt llarg)

A part us penjo algunes fotiquis més d'escalades per la zona, algunes d'estraordinària bellesa!

Fotos superiors al descens i escalada a la paret de Ur, paret imponent i vertical a la via Camille

(1er llarg de I-II grau bastant o molt expo a la paret d'UR)

Cal tenir en compte que de vegades tant xungues són les tàpies com l'accés, jo sempre dic que la victoria esta al cotxe o al bar amb una bona birra, de mentres ""Ojo Peligro".

Aquestes últimes són de la via :Esminu, curat però molt guapa en un entorn també guapíssim.

Resumillo del que ha estat uns dies envoltat de fantasia amb vies, parets (destacar paret de Ur i tozal d'Espelugna o alga així), entorn de privilegi, gent curiosa pero encantadora, bar-camping (Totes les ressenyes), banys al riuet amb els ouets ben apretadets i como no, xistorra i pacharan del bò a l'ordre del dia!

Del tot recomenable.