dimecres, 22 de maig del 2013

Gran obertura Montrebei (Xapou als aperturistes)

Despres de veure l'article no acabaria de dir el que penso en tres hores seguides i no fa gaire acabo de llegir un post d'en Bullaroles del Circ a Montserrat!! Realment no se on anirem a parar i tot plegat en els temps que correm...  com diu un gran amic en el facebook despres de llegir l'article....ideal per una bona foguera de Sant Joan..i estic totalment d'acord!
Per on haurien de començar realment les regulacions??

Frases com:
Tal faràs, tal trobaràs..
o millor encara, qui sembra vents recull tempestes!!
Salut a tothom.

http://www.barrabes.com/actualidad/noticias/2-8444/cataluna-aragon-vuelven-estar-unidos.html

PramesCataluña y Aragón vuelven a estar unidos por el Montsec; las paredes de Aragón y Cataluña en Montrebei vuelven a estar juntas

dissabte, 4 de maig del 2013

Nova Via: Escórpora( Costa Brava, Cala Montgó)


 Després de sentir-ne parlar unes quantes vegades per la parella i cordada Tàpia-Jordà, que si una paret, que si aigua, curta i ...així va ser! Potser no varem triar el millor dia, fred i no feia sol! però tampoc el l'hauriem vist!  Segons en jordi era cara sud!!!jaja

 Doncs aqui us presento ESCÓRPORA, una petita joia i aventura a l'escala, al flanc esquerra de cala montgó, una via que podreu reservar per aquells dies mandrosos ,on un no vol escalar gaires hores o perque  l'epreten i té que ser a l'hora de dinar a casa!  ara que penso que el millor de tot seria poder-ho convinar amb un bon bany, i amanit amb una bona paella!!

Inici L1
Primer llarg, en plena travessia "Suca Suca"




 Potser es recomana no fer la via en dies de temporal ja que us podrieu mullar i trobar el primer llarg moll!

Jordi obrint el L2, diedre guapo.


detalls roca




 Mostres de les útimes tecnologies aplicades per la cordada TJ en Inox,..


Rumbatem acabant a L3 on gaudirem d'una bona fisura.



Imatges de la còmode segona reunió on fins hi tot hi podeu pernoctar i passar.hi una nit de noses dins una cova!!  i foto cim!!  Gràcies parella per donar-me el plaer de poder-vos acompanyar en una gran petita obertura en un lloc tant especial!!   porteu toballola també per si falleu al primer llarg...travessia suca-suca, tant pel de primer com pel de segon. jaja
Salut hi ha disfrutar-la!!

dissabte, 23 de març del 2013

Via Siroco Solar (Coll de Nargó)



Aquesta història o aventura comença una calorosa setmana santa de l'any 1994.

On quasibé sense voler-ho , 3 nois obrim desde baix una ruta enmig d'un sector d'escalada esportiva

En aquell moment varem emprar les tècniques que bonament coneixiem o simplement podiem utilitzar amb el material que duiem.  Així  varem anar abançant poc a poc amb una escalada d'artificial tècnic, llavors la quastió era pasar per fisures verges i explorar terreny desconegut, sense pensar en estúpids numeros, n'hi lletres.

Avui dia es el que molts es pregunten,  sense valorar detalls tant romàntics com el lloc, la història  o la companyia  que hi pot haver d'arrera una escalada....tantes coses que s'estan perdent.

Amb la repetició i posterior acondicionament amb aquests dos grans amics, en Bernat i en Marc vaig poder tornar a reviure alguna d'aquelles sensacions.
Sens dubte, queda un altre llegat enmig d'una generació  "Moderna"?  

Ara, només estem seguint els pasos, ja esta tot inventat, perque s'enrecordin que abans de seguir les "xapes" una darrera l'altre, de apretar el botó del mòvil i baixar la ressenya al moment per internet; Abans també es navegava per la paret, et copiaves la ressenya en un paper i es posaven els estreps quan no podies més....a les futures generacions, mireu enrera i apreneu també a respectar.

Jordi Tapia.   

Primer llarg




 Primera reunió
 Benitez desmuntat a destajo...

 Inici i mur del segon llarg
 Amb la ressenya i l'escrit d'en jordi poca cosa més cal afegir en aquesta petita joia envoltada de vuitès en el sector samarcanda de collde nargó, una via molt disfrutona i en cap moment extrema, potser el primer llarg ens hi haurem de capficar una mica més però tampoc molt dificil.
De roca impecable on hi disfrutareu d'una bona jornada i si no us quedeu estovats de braços, els podeu acabar d'enllestir en alguna via veïna fent esportiva, reunions equipades i molt recomenable.
Salut i bones trobades.


dijous, 31 de gener del 2013

Serra de Busa: Via: Ments Perturbades.

De vegades no sabem com n'hi perque! anem a parar a recons que un queda flipat, o simplement el pot enamorar a simple vista. En el meu cas quan vaig veure Busa per primer cop (No fa gaire) vaig tenir ben clar que hi tornaria per obrir una via, de moment ha estat la meva única escalada, ja que el prmer intent va ser frustat per la pluja pero ben aprofitat per fer una pasejada per peu de paret de punta a punta!! quin recó...
quines Xemeneies ombrívoles esperen algun agoserat i amant del vegetal-totterreny, quins murs per els artificieros o sharmas del moment!!  en fin.. aqui us deixo amb la meva i d'en Noel petita-gran escalada  a la part dreta de la paret.
 Un tipus de roca que en molts moments es de dificil protecció i ben curiosa i en molts moments tampoc d'una calitat gaire homologada... pero en conjunt una via molt variada d'on passarem per placa dificil i xemeneia agraïda i diedre desplomadillo...Com sempre la ressenya ja diu moltes coses.
Dedicada a totes aquelles Ments, perturbades o no, que d'onguin un valor afegit o els ompli l'escalada com a forma de viure i no només com un esport envoltat de numeros i resseguir unes "Xapas"...
A disfrutar-la!

 Durant l'obertura en un pas mmm i diedre d'entrada.


 Penúltim i últim llarg
 Per cert,  felicitats a la primera Repetició per part d'Àdria Chueca i company pocs dies després de l'obertura. Salut i bones escalades.

dimarts, 8 de gener del 2013

Via Enric Comellas i Llinares, La Castellassa. (1ª Repetició)

Veig que fa molts dies que no pio cap escalada però aquesta penso que bé s'ho mereix...
Potser molts factors ho fan posible, El dia de reis, acompanyats per respectives i respectius gosos, una via amb dedicatòria oberta pel Paca i els Masó, i el que més ens ha sorprès, hem fet la primera repetició (Així ho indica el petit pot de la R2).  
Com descriu la resenya l'escalada molts cops.., és més empesa per una motivació o il.lusió que no pas per uns numeros i/o unes vies de més o menys renom. (Encara que molts no ho veuen així).
Nosaltres penso que em xalat com mai en fer aquesta petita-gran via. 
Us deixo amb algunes fotiquis i la ressenya dels mateixos autors. Felicitats.


 Només us comento el material útil o el que nosaltres em col.locat:
- 4/5 pitons (V's i universals), alguna fusteta, 8 recuperables i algun plom per si peten els posats!
L'entrada del primer llarg es el més delicat, el resta quasibé tot equipat.
Salut