Resum dels deures fets ultimament:
Disabte 5 de juliol, escapada relampago amb el sr. bardissa (el nen dels blocs), els dos mitgs desguasats! anem directes el sector de la cova del bisbe on ja i tenia una creuada de l'estada anterior. La cosa va quedar amb encadenament de silenci!! 7a, Samg-faina 7b, punyalada 7a+ i crit de pànic 7a, s'ha de dir que les tres ultimes són magnifiques vies.
Despres de la gran rostida el millor, banyuqui en pilotetes al riu...
Després nose pq pero es veu que no en teniem prou i varem anar el sector pont den valenti a provar la peque, un 7b curt i força explisiu,... a deixavem per un altre dia ja que criatures de deu on us pensaveu que naveu amb tal rostida i desllom!!! amb el bajon, el millor despres del bany, una clara de mitg a l'hostal i cap a casa!!
Divendres 11 juliol, tarda tranqui amb la torres!
anem al vermell esquerra, feia temps desde l'estiu pasat.
fem el 45 aniversari per calentar, un 6b guapo. Després shin shan al costat mateix, segons llibre un 7a+ (seccio curteta de regletes i equilibri, força asequible) i acabem el dia amb una espectacular linea a la dreta de Sidonie, Canela (7a+) de 33m de continuitat amb algun pas aïllat, li calen 2 pegues!! La cris no te el dia, animus, que no siempre es oro todo lo que reluce!! el proxim dia sera millor!
divendres, 11 de juliol del 2008
divendres, 20 de juny del 2008
Vies: ¿ON ES EN CIMBRELL? i FISURA INFERN (CollegatsTalaies de Baiarri)
Feia temps tenia ganes de penjar l'obertura de la via: On és en cimbrell? Una Via que es pot considerar completament equipada, que resegueix un mur en 4 llargs en un lloc tranquil i idil.lic on tindrem l'esquena al sol apretant de valent.
Aquesta ja té repetició pels inconbustibles de la zona i comenten que té una secció max. de 6c (no obligada), potser amb 6a 0blig, algunes cintes express i ganes d'escalar, i pasarem.
Talaies de Baiarri
Aquesta ja té repetició pels inconbustibles de la zona i comenten que té una secció max. de 6c (no obligada), potser amb 6a 0blig, algunes cintes express i ganes d'escalar, i pasarem.
Talaies de Baiarri
Recorregut aprox. d'on és en cimbrell?
També us hi adjunto la ressenya d'una altre via oberta també a talaies, aquesta una mica més exigent on haurem de portar-hi molt més material i més ganes de patir. Per més informació la demaneu, aventura garantida i ràpida aproximació on caldrà també portar politges per creuar la tirolina.
Vies Fisura Infern i On és en cimbrell?
dilluns, 16 de juny del 2008
Vilanova en Flames.
Sembla que, de tant en tant, va bé fer una trobadeta amb la penya a vilanova.
Potser sembla que comença a ser un clàssic, on potser té més importancia el desguaç que es genera de nit que les escalades durant el dia.
Potser sembla que comença a ser un clàssic, on potser té més importancia el desguaç que es genera de nit que les escalades durant el dia.
La parella al tercer llarg de la LLeida.
Aquest cop pero penso que va ser bastant tranquil, a destacar:
La gran afinitat per Iron maiden en representació del Sr. Tambo i Sr. xacon, els crits de torrades resonan per tota la vall. També els crits d'oso del Sr. Potro (no se sap ben be perque ho feia)!!
Per repetir l'estada caldrà portar: butifarres, pollastrot, cerveses, vi, carxofes i un bon panaco. 
Apretant.
Us adjunto unes fotiquis fetes desde la via Migranya profunda, (guapa via us dic), feta amb l'ajut de l'incombustible bardissa, sort que el vaig calmar amb una bona xibeca i un bon pica pica, a base de fruits secs que et trencaven les dents i un nou descobriment, madalenes amb tonyina.
Diedres de la LLeida.
dissabte, 24 de maig del 2008
Brasil (Pa de Sucre)
El mes d'abril varem estar per aquests mons de deu.
Em sembla que mai he escalat en un lloc tan inverosímil i contrastant com aquest (Rio de Janeiro), estar escalant envoltat de mar, amb platges fabuloses i boscos selvàtics, edificis moderns i fabeles, ocells i helicòpters, riquesa i pobresa, tot el al mateix temps.
L'aproximació? per carrers! trepitjant asfalt,on el mes perillós era vigilar que no t'atropellin!! en conjunt i que sembli mentida, una ciutat on es pot respirar i gaudir el mateix temps de tot.
El pa de sucre i rio al seus peus.
Entre d'altres, varem escalar el morro de pa de sucre, aquest té una alçada d'uns 250m aprox. i és el més espectacular de fer. La via crec que era la italiana, una ruta clàssica que no passa del 6a i és una de les més repetides.
En travessa al 4rt o 5è llarg.
Una roca peculiar semblant al granet, repleta de petites regletes, ens farà patir de valent si no estem gaire acostumats a l'aderència i cantells petits.
A la caça del ferro.
Em sembla que mai he escalat en un lloc tan inverosímil i contrastant com aquest (Rio de Janeiro), estar escalant envoltat de mar, amb platges fabuloses i boscos selvàtics, edificis moderns i fabeles, ocells i helicòpters, riquesa i pobresa, tot el al mateix temps.
L'aproximació? per carrers! trepitjant asfalt,on el mes perillós era vigilar que no t'atropellin!! en conjunt i que sembli mentida, una ciutat on es pot respirar i gaudir el mateix temps de tot.
El pa de sucre i rio al seus peus.
Entre d'altres, varem escalar el morro de pa de sucre, aquest té una alçada d'uns 250m aprox. i és el més espectacular de fer. La via crec que era la italiana, una ruta clàssica que no passa del 6a i és una de les més repetides.
En travessa al 4rt o 5è llarg.
Una roca peculiar semblant al granet, repleta de petites regletes, ens farà patir de valent si no estem gaire acostumats a l'aderència i cantells petits.
A la caça del ferro.
Desde pa de sucre i vistes del mateix desde el morro d'Urca.
Com moltes coses boniques que també tenen la seva part fosca, el pa de sucre no es queda enrera, desde ja fa molts anys si va instal.lar un telefèric de cable per poder-hi pujar. Així que si voleu no fa falta pujar-hi escalant.
Un cop d'alt doncs i arribes a la barana, t'hi esperan una bona marabunta de guiris de tot el mon, amb una cara d'allò més flipats, i comecen a tirar-te fotos com si fosis un bitxo en perill d'extinció,... en fin
La part bona tambe s'ha de dir que podreu utilitzar el telefèric de retorn gratis.
Us deixo amb una última foto en arrencar el dia de l'escalada...
Pa de Sucre
dijous, 15 de maig del 2008
PATAGONIA 2008
El dia 15 de febrer aterravem al chalten (Argentina), un poble d'uns 25 anys d'existència, força especial on no hi trobarem gaire cosa!
Tal hi com ens havien dit ens varem instal.lar al campamen madsen, lloc on s'hi instal.len la majoria d'escaladors, portejadors, guies,.. un cop allà no varem esperar gaire (m'inmagino que els nervis o jo que se...) que el dia següent, tot i les males condicions atmosfèriques, farem decir fer un primer porteig cap el campament Rio Blanco, lloc desde on s'inicien les escalades(sobretot cares est) del cordo del Fitz-Roy. (4-5 horetes carregats).
En jordi amb tot el petateo.
Tal hi com ens havien dit ens varem instal.lar al campamen madsen, lloc on s'hi instal.len la majoria d'escaladors, portejadors, guies,.. un cop allà no varem esperar gaire (m'inmagino que els nervis o jo que se...) que el dia següent, tot i les males condicions atmosfèriques, farem decir fer un primer porteig cap el campament Rio Blanco, lloc desde on s'inicien les escalades(sobretot cares est) del cordo del Fitz-Roy. (4-5 horetes carregats).
En jordi amb tot el petateo.
Campament madsen.
Un cop muntat el segon campament, varem tornar sota una fina aiguaneu cap el poble.
LLavors no en vam voler saber res fins el cap de 6 dies, amb una bona previsió segons deien els gurus de la zona varem pujar ja amb tota l'artilleria per pasar uns 5 dies d'activitat.
La sorpresa va ser que els rosegadors de la zona (molt afamats) ens varen deixar la tenda sobretot i altres coses com un groller!! en fin,...sort que no hi teniem menjar.
L'andemà cap amunt que fa bò i el nostre objectiu encara és lluny!
Anem a fer l'agulla de la "S" per la via austriaca (50-70º, V+, 500m).
Al cap d'unes horetes arribem a l'ultim i definitiu vivac, realment hi arribem bastant destrosats;
i portem força menjar i de to (llastima les birres que sens varen punxar al primer dia!), tot per si tenim que pasar-hi alguns dies.
Segons la previsió el dia bo no era l'andemà pero varem decidir que si ens llevavem estrellats, cap amunt anavem i aixi va ser....l'endemà verem arrencar a les 5:30 del mati aprox.
Un respiro, el vivac.
De pujada.
Després de l'aproximació, bastant complexa ja que la glacera estava molt oberta i vam tenir que jugar molt amb les esquerdes (aquest any, molta calor i estava tot bastant pèssim, sobretot les cares est), el couloir on també estava mes curt que la ressenya (faltaven uns 60m de neu) es varen fer dos llargs de sorra/neu/aigua/roca fins enlleçar amb el diedre.
Varem fer cim sobre la 1-2h del mitgdia i varem desfer l'itinerari arribant sobre les 9h al vivac.
Una agulla de les fàcils de patagonia, tot i així no menys espectacular i molt recomenable.
L'andemà varem desfer l'aproximació de pujada tb amb dos dies, per no estresar-nos, tot i que es podria fer en un sol dia llarg, també i dependrà molt del pes que portem.
En plena feina, diedres centrals
La via amb el diedre característic
Panoràmica amb l'agulla de la "s" a l'esquerra de tot.
Després de l'activitat com no, un bon descans i directe a la cerveseria a celebrar-ho, em sembla que ho varem celebrar durant 5 dies, fins que no va haver-hi l'anunci que venia una altre finestreta de bon temps!!
Aquest cop objectiu agulla Guillaumet, via Fonrouge-Comesaña (700m, 6b/A1).
Una via amb un plantejament més "laït", aproximació en un sol dia, via sense gel i més aquest any on fins hi tot es podia sortejar la petita glacera que hi ha per arribar el cim.
Una via més roquera i força més alpina on hi haurem de fer un bon tram de cresta i una grimpada final, més asequible que l'anterior pero també del tot recomenable.
Guillaumet i Mermoz al darrera 
Travessia espectacular i fàcil!
Diedre de 6b
Apa, aqui he explicat quelcom de l'experiència a patagonia, si algú l'hi interessa més informació, així com les ressenyes actualizades de les vies que varem fer,no dubteu en preguntar-ho.
dimecres, 7 de maig del 2008
Montrebei Via: Tapias- Jover
Fa poc, o potser no tant, varem anar a la Tapias-Jover, potser la primera repeticio, almenys coneguda. Una via oberta el 2004 que pensavem que calia posar el dia.
I varem posar alguna peça més que potser calia, sanejar i col.locar un pot de registre únic forjat pel mestre (amb regal inclòs).
En jordi al quart llarg,
potser el mes guapo.
El llarg mes compromès potser és el primer, que també tagafa fred. en aquest caldra primer anar a la caça d'un espit visible i despres equipar uns 4-5 pasos d'artificial.
La R4, potser no dic res...
En definitiva, una via en un recó màgic, ideal per dies mandrosos o curts. De roca discreta i amb toc montrebià.
Us adjunto la ressenya perque us hi animeu. només pel pot penso que ja val la visita.
I varem posar alguna peça més que potser calia, sanejar i col.locar un pot de registre únic forjat pel mestre (amb regal inclòs).
En jordi al quart llarg,
potser el mes guapo.
El llarg mes compromès potser és el primer, que també tagafa fred. en aquest caldra primer anar a la caça d'un espit visible i despres equipar uns 4-5 pasos d'artificial.
La R4, potser no dic res...
En definitiva, una via en un recó màgic, ideal per dies mandrosos o curts. De roca discreta i amb toc montrebià.
Us adjunto la ressenya perque us hi animeu. només pel pot penso que ja val la visita.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
