Montserrat primeveral

Cap de setmana a montserrat amb l'Irene. El primer dia varem estar amb companyia dels senyors Toti, Toni i Ruben al fabulós sector de cova l'arcada... ara per ara per ami un dels millor del masis en vies de continuitat i llargues!! Varem passar la jornada al sector on hi ha la famosa eh petrel, famosa no se, és un dir, pero si maca via de continuïtat amb algun pas aïllat "7a".
Després d'haver escafat (al 6c) o no se com dir.ho per ami va ser un dia poc productiu....no m'aguantava els pets!! vaig montar la tal: bernatbetlloc?? un 7b+/7c a la dreta de eh petrel...realment una linea estupenda que després tambe va probar en toni, jo realment hi vaig veure tots els passos pero no rascava bola...en toni després dun segon pegue també va veure lo dura que era...en fin potser un bon 7c!!

per acabar el dia a Pit i collons un 7a+/7b de 4 estrelles que en va fer caure en un pas i acabar amb els braços treient xispes... vies i recó molt recomenable!!!

Panoràmiques del vermell i cova arcada...

L'endemà dia tranquilet al vermell clàssic , on varem escalar varis cinquens i on vaig probar la coneguda Ultravox, un antic 7b+, que ara amb el seu reequipament i modificacions de r, la deixen de 7c!! realment una via impressionant, de 35 metres amb uns tres primers quimics molt dificils, de seguit dificil pero amb algun repòs, pas dur en petit ressalt i despres a navegar, sense gaire orientació i amb alguns pasets sense respirar fins a la r... realment un bon projecte per quan s'estigui ben fort!!! no recomenable quan faci gaire sol i calor alguns cantells, sobretot de l'inici un pel sobadets...

Bona St. Santa a tots.

Punyalada Trapera (Montrebei)

Després de fer unes birretes a pont, el càssic Isidro, on i trobarem algunes ressenyes del congost i rodalies, varem pujar a dormir a la fabulosa,radiant i solida barrera (molt apreciada per a molts) que ens prohibeix el cami en vehicle fins el cim de Montgai.

El preu a pagar quasibé una horeta per la pista sense pèrdua... un cop a dalt uns 45 min més fins a peu de via per la feixa dels espàrrecs (sempre costa de trobar la molt malparida...)

La via: Ressenya, penso que molt encertada, assoleix d'una manera molt elegant el pilar per la seva esquerra, primer amb uns tres llargs d'infart de roca foníssima i molt plaquero on haurem d'apretar de valent amb els peus... i anar caçant forats que no sempre són d'allò més agraïts!!!

Comentar que per a mi el més exigent és el segon!! en algun moment hi afegirem alguna coseta pero quasibé resten del tot equipades per disfrutar!!

Després la tonica de la via, canvia radicalment i resegueix en 4 llarg un sistema de diedres-fisura fins el cim.. a destacar el 4rt i 6è per la seva bellesa! aquest últim és un llarg força entretingut ja que ressegueix un mur fisurat pero molt vertical on ens haurem de protegir, moltes trallades de pitonatge que potser si que és un pel dificil de grau pero no difícil de protecció!!

Tercer llarg

Jo vai passar.hi sense clavar i tampoc en donar la sensació de ser molt exposat, en genmeral peces bones, això si; poc a poc i bona lletra!! un llarg boníssim(3 pitons).

L'últim cal superar un diedre que ull!! cal protegir-se be a l'entrada i no és facil, amb un aposible caiguda no gaire agraïda.....en general un a via del tot recomenable i molt maca!!

Últim llarg

Hi caldrà portar joc complet de tascons, Aliens (semafor x 2), Camalots fins 2 (repetir 0.75 i 1).

EL grau obligat podria ser de 6a+/6b.

Per les vistes del congost ja hi val la pena, hi ha una reunió (balconet) de somni....

Cien años de Soledad i Poble nou (Agulla del forat, Montrebei)

Trobada ja esperada desde fa molt de temps amb l'apreciat company Pep Vila,

6 del mati: com un fanàtic després de molts dies sense fer res (el dia abans escalava a vilanova amb en pitus), en llevo per anar a recollir en pep objectiu montrebei.

Realment escalar amb una peersona amb tants anys d'experiencia i vies el sarro, millor no dir gaire cosa i deixar qu etot flueixi, en pep ja tenia els seus objectius així que només feia falta conduir...

Un cop el parking de muntanyana i despres de parlar amb el guarda una bona estona sobre la fauna-escaladors-prohibicions i etc... en dirigiem a l'agulla del forat.

Ultim llarg cien años i penultim de la poble nou...

Una afilada i imponent agulla de cami del congost de montrebei on hi trobarem unes quantes vies, varem començar a Cien años de soledad, la primera oberta a la paret a ma de francesos..

Els dos primers llargs son curts, així que es poden empalmar, 6a del bo a protegir, potser un pel exposat per a passar.hi sense clavar!! fem ala reunió dins un forat realment explendit...(40m)

Tercer llarg(6b+) hi haurem de treballar en fisura ben vertical on posarem els braços a lloc rematant el llarg en un explèndit diedre (30m, 3 xapes).

Segon llarg poble nou...

Quart llarg sortida per un sistema exigent de fisures(6b+) fins arribar a una zona més extraplomada amb moltes marques de pitonatge (aqui aguessin sigut molt utils ja que costa arribar al Ae del mur final)!

Ultim llarg de roca no tant bona per anar a buscar la cresta, al cim i amb un parell de rapels per la mateixa via i fem el descens...

Poble nou : una via que si no m'equivoco de mans del luichy i companyia, oberta amb moltes més expansions(spits) tot i que no regala!! també hi haurem de possar ferro...

Primer llarg molt elagant (6c), jo el vai trobar una mica més huma pero guapo...

segons llarg fisura-diedre (6b) amb un taleet d'A0 molt guapao també..

El tercer potser es on hi ha la guadanya.... seguim fisura i flanqueigem sostret per dreta i remontar despres amb una xapa per un mur molt elegat i tieso de roca bona on ens hi haurem de protegir fins r..6b?

Un últim llarg per cresta un pel herbós pero no esta mal.....

En general unes vies que crec que valen molt la pena..curtes pero que no et deixen indiferent, s'han d'apretar, amb una roca molt bona i amb estil montrebià..

Portar friends fins 3, aliens amb alguin repetit i tascons bastant útils i perque no potser algun pito per la cien años...

Guineu Lliure i Festival Erotic (peladet oriental)

No podia deixar d'escriure quelcom sobre la gran estada amb el meu amic i company pitus a Rubies, un recó per a mi molt especial, màgic i boníc...

Un dia maravellós, tant per poder repetir la "Guineu" ,ensenyar aquest recó i perquè no dir.ho un dia explèndit d'anticicló total.



El vivac i Rubies..





Després de fer un classic most a cal Pepito i fullejar quatre ressenyes, enfilem per amunt, aigua..., birra,...quins burros!!! no duem ni un trst ensenedor per a fer foc, per acompanyar aquesta maravellossa nit, amb un cel que et cau el damunt!!! Com diuen deixar de fumar pot ser molt dur...
De nit entre estrelles, els crits del mussol i els esbofecs del company....es va fer de dia!!

No cafe amb llet!! no te...No foc esclar!! jajaja (el fogonet es partia la caixa..)

Un most de pa amb llonganissa... com si de dos camperols es tractes, agafarem les eines i enfilarem pel cami ja conegut...







Guineu primer i segon llarg

9ª Repetició,
Sorprès i feliç el mateix temps en llegir el llibre de piades, veure que agrada i trobar el camí més abpte per a no cardiacs (via més neta), potser si que comentar que com altres el segon llarg si que pot ser un pèl més dur..
Al cim contemplació i repàs dels relleus proxims...










Sortida tercer llarg i contemplació...
Tot baixant ens tornarem enfilar aquest cop per la via Festival Erotic, un bona linea que resegueix la part detra de la paret, amb tres llargs ens conduiran a una feixa intermitja on podrem deballar altre vegada cap a rubies...
A destacar la calitat de la roca en el primer llarg i el tercer.. recomenable i ràpida.

Gràcies pitus per acompanyar-m'hi i també als repetidors!!!!
Ull amb la guadanya no us tregui el cap a la bavaressa del primer llarg...

Wadi Rum (3), Jordània.

Continuem amb una de les més llargues i completes escalades, aquesta es tracta de la via: Inshallah Factor (450m, 6c EDinf.) al Jebel Rum, una via de 14 llargs en que hi tindrem que superar un sistema fisurat molt caracteristic al pany central de la paret, despres de fer.hi uns llargs de mur i flanqueijos, ens conduiran a un final apoteosic...una gran xemeneia que ens conduira en tres llargs al final de l'escalada; però no de les dificultats ja que un engorrós i dificil descens ens espera (contar-hi 2-3 hores).

La via de vermell

En total una bona activitat on nosaltres hi varem estar quasibe 11 hores sense mirar gaires mosques.....

Sistema central fisurat amb un primer llarg dificilissim 6b i un 6c força obligat!!

A tenir en compte epoca i el dia, millor que no faci sol, portar molta aigua en tot cas!!!

I informar-se bé del descens ja que és un autèntic laberint, amb rapels i talls exposats, alguns escaladors han passat algunes nits al lloro o han sigut rescatats per perdues....

Flanquig i cim

Lionhert (330m,6b, EDinf) Impressionant via de fisura principalment i alguns empotraments, cal dominar bé la tècnica o no anr justos de grau, no hi ha cap llarg fàcil, al segon,quart i cinquè hi ha la guinda del pastel....

Moments...

Del tot recomenable i indispensable per a una estada en Wadi Rum...aproximació evident desde la font de Laurence Sprint a trobar una canal evident on hi farem un pas molt curiós per a sota un bloc enpotrat...després ja amb fites.

Portar de tot per el que fa friends i tascons....
Pot ser útil i/o recomenable protegir-se les mans ja que hi ha alguns llargs on empotres bastant sino a comptar amb algunes ferides de més...

I per acabar: La Guerre Sainte (400m,7b (6c obli.) una fabulosa via totalment equipada.







La paret i la topo

Que si no és la única no ni deuen haber moltes més, a mà de coneguts autors francessos; aquesta assoleix un impresionant mur de 450 metres del tot verticals que en alguns moment, en el mur final, fins hi tot desploma... passarem amb 12-14 cintes i algun baguetillo per ponts de roca tot i que la majoria són possats.

Aproximació per dunes vermelles...

D'escalada atlètica pero de molt bona pressa i domina una escalada de passos llargs pero amb molt bona pressa, això si, cal anar ben servit de braços...

Estarem envoltats en un entorn per a mi, dels més màgics de wadi rum, una vall dominada per a unes dunes vermelles, tranquilitat i molt bon ambient....ambient de gran paret i sensació de buit...en resum crec que val molt la pena si es té el grau i les ganes de escalar-la ja que tampoc hi té un gran compromís al estar equipada amb quimics a prova de bombes a les reunions així com en alguns llargs i també parabolts i ponts de roca molts ponts de roca...

A comentar que nose si la via te moltes repeticions pero com sempre s'haurà de desconfiar una mica de la roca per a posibles sorpreses en arrencar-se algun que altre canto, per gran que sigui, nostres varem patir dues caigudes per aquest motiu, sort que varen ser de segon!!!

Apa doncs....aqui finalment us deixo amb el resum de Wadi...amb aquesta última foto de paisatge feta desde la via.

Si algú l'hi interessa qualsevol tipus de informació, ja sigui de logistica, com de vies hi ressenyes m'ho podeu fer saber i us ajudaré amb tot el que sigui posible.

Amb quatre paraules: Diferent, Màgic i Molt recomenable tanco la meva opinió sobre aquest viatge.

Wadi Rum (2), Jordània.

Continuarem per el resum -estaix per zones al desert.

Principalment a la zona del Barrah Canyon on hi varem passar dos dies i mitg per gaudir de la zona i repetir la magestuosa i clàssica via: Merlin's Wand's (180m, 6a+), una perfecta fisura (V+,6a,6a+,V+,V) com poques es poden veure on se sepera amb llargues tirades de somni, sort que sutilitza en molts moments les parets del costat sino seria realment dificil.....del tot recomenable i indispensable per a una estada en Wadi Rum. Hi varem montar el campament en el mateix peu de via....

Aqui també hi varem repetir la The Star of Abu Judaidah (330m, 6b), grandiossa via també idispensable (V,V+i A0 exp, 6b,6a exp, 6a+, 6b,V+, exp, IV+) amb dos ultims llargs de somni, friends i fisurers per a totes...aquesta potser comentar que hi té alguns trams força obligats i exposats...

LLarg central de fisura i ültims llargs a The star of....



Un en moments de gloria...

Les Remurs de la Plue (110m, 6a), diedre-xemeneia espectacular que s'asoleix en tres llargs, posible reunió a primers 10-15 metres en coveta pero es pot enpalmar fins dalt, millor.

Les Remurs primer i segon llarg..

Atenció a les reunions, sobre petits ponts de roca, no molt fiables, sortida del segon llarg en xemeneia cap a l'exterior, acrobatic. valorar els cordills al rapelar...

A fer el sopar...

Després de l'estada al barranc i la visita al famós pont penjat de buardah, ens varem intalar a peu del jebel Khazalí per a intentar la via: Al Uzza (300m, 6c+, A1), dic intentar ja que no varem aconseguir fer cim, el principal problema, degut a la logistica, ja que resultava convenient dur-hi uns quants pitons!! cosa que nosaltres no varem voler entendre el que deia les resenyes!! (clar, totes en francès i anglès...en fin)

Panoràmica de la via, del jebel Khazalí
i primer llarg...

Es que, si un veu la linea i una fota es fa irresistible, tot i així varem escalar-hi els 4 primers (6b A1, 6c exp o 6b A1+(per fisura variant 7a+), 6a A1 i 6a) i compromesos llargs....una via exigent tant per dificultat com per exposició, una via que si s'actualitzes tant pel que fa a les poques asegurances que hi te (reunions) com per la logística a utilitzar i els graus, podria ser una gran clàssica...graduada de ED+.

Segon llarg a1+ o 7a+?

Esta a uns 7 km del poble, recomenable cotxe sino potser unes dues hores patejant...

Per últim....... de moment amb aquesta bona foto a la via Al Uzza.