Via: Dori (Nubiola-picazo) Miranda del Princep

Per fi un dia amb solet, dicidim fer una sortideta amb en Jordi i la Mir rollo tranqui.

Una vieta fàcil i anem a topar amb una clàssica de baixa dificultat... com descriu l'Antonio en el seu fabulós llibre, una via on gaudirem i contemplarem gran part de montserrat desde unes vistes privilegisdes!!

El pitjor de tot va ser les aproximacions, precioses pero bastant feixugues per la neu que encara hi restava, sobretot en el barranc de baixada, tot una preciositat que no veurem molt sovint.

En resum una via recomenable si el que busquem es poca dificultat i bellesa, si volem apretar o escalar quelcom més hauriem d'assolir el cim per alguna via veïna com Primavera marciana.

LLàstima, la camara a casa...

Via: De L'espatlla el LLurigó (El chorro)

Vull rescatar aquesta petita via de la llibreta.
Primera ascensió el 9-12-2005 per Toti Mañé i Bernat Jover.
Situada a la part esquerra del sector esportiu Escalera suiza (El Chorro), una vieta curta però sobre bona roca, a la seva dreta hi ha un gran diedre per on ja i passa alguna via.

Es va equipar amb poqueta cosa (3 spits i alguns ponts de roca), recordo que seria convenient dur-hi alguns pitons per protegir-se bé el primer llarg (guapo) i un segon més humà on entrava tot a caldo, recordo unes grans cactàcies plenes de brillants punxes on de segur que no faria gens de gracia sentar-s'hi damunt!! (una d'elles penso que fins hi tot la vaig llaçar, rollo sabina del montsec), en fin... si algun friqui molt reventat o emprenyat per si no encadena alguna via d'aquesta magnífica escola i vol una dosis d'aventura, ja sap!

Ahh el descens i r2, es fa desde una magnífica olivera amb 60m a terra! (preveure algun cordill de recanvi).

Toti... tranquil que de ben segur tornarem a fer cordada en alguna nova obertura!

Salut

Aviat... via: Repicatruges (nova via)

Conta la història, allà a finals del segle XVII, que la vila d’Argentona va rebre la visita inesperada del bisbe de Barcelona. Durant la seva estància al poble, va amonestar al capellà per les condicions en què es trobava la parròquia, ja que entre d’altres coses havia trobat l’aviram passejant i picotejant lliurement pel cementiri, un fet que considerava un sacrilegi i de molt mal gust. Després d’això, el bisbe va anunciar una segona visita per tal d’observar si s’havien canviat algunes de les lamentables condicions en què es trobava l’església i el seu entorn. El poble i el seu mossèn esperaven expectants la visita del bisbe de Barcelona, un fet que en aquells temps constituïa un esdeveniment de grans dimensions atès a la rellevància de l’estament eclesial i a les poques visites de personatges importants que poguessin alterar la vida quotidiana de la població.

El campaner es va erigir en encarregat d’estar a l’aguaït, de fer saber a toc de campana als argentonins i argentonines si el bisbe s’hi acostava, per així poder-li fer una bona rebuda. Un bon dia, el campaner va veure des de la torre una munió de pols que s’aixecava riera enllà en direcció al poble, i automàticament va començar a repicar campanes per avisar que el bisbe s’hi acostava. Però quina va ser la sorpresa de la gent del poble al veure que aquella polseguera que s’aixecava no era pas la carrossa del bisbe, sinó un carro amb dues truges ben bacones. Des de llavors, a la gent d’Argentona se la coneix com a repicatruges i diuen que al bisbe l’empipada per la confusió encara li dura.

Son de la LLarga i Piula (Montserrat Sur)

Son de la LLarga (120m,6b/Ae). Realment una via que s'ha de tenir taxada a la llibreta, encara que curta, resegueix un magnífic diedre a tall de ganivet que ocupa la cara sud-est del pollegó est. A part del primer llarg (no original crec)de la via veina equipada amb bolts, resegueix el diedre sense pèrdua quasibé equipat del tot amb espits i alguns pitons, hi pasarem amb un grapat de cintes i algun friend mitjà.
Foto de la via extreta del blog dalton.

Després, ja que es una ascensió ràpida, aprofitarem per fer una visita a la Piula, un sector esportiu que queda molt aprop del cotxe i que promet força amb algunes vies que es veuen realment guapas...

Sense resenyes i varem escalar el que més tard vaig veure com a un 7a+ i 6c del sector de l'esquerra, realment es veuen unes vies bones, el 7a+ te lo dur arribant a la r, molt equipat i el 6c curt pero intens de placa.

Tartareu i Sta. Linya

La idea d'un principi era escalar una vieta a parets d'ager! Una altre vegada l'incansable malt temps ens fa desistir en llevar-nos i veure la gran empolsinada de neu que cobria les parets.
En resultat va ser buscar el solet i fugir de les gelides temperatures a sector d'esportiva propers.
Futbolín (Santa linya): Regurgitador 6c (bona per escalfar, anar rapid a l'inici), Por la boca muere el pez 7a (secció dura inici i arribada r curiossa), El kakilo 7a (molt bona, per mi no passa del 6c/+, gran repòs sentat a sabina, molt recomenable), Spanglish 7a+ (bona amb gran òstia arribant a reunió).
Tartareu (bombó suís): El codi da vinci 6b+ (fisura diagonal, preciosa), Relaxing people 6c (mur continuïtat amb algun pas llarg, impresindible), Show time 7a (lletja, entrada duríssima), Temptació prohibida 7a+ (i calen dos pegues per averiguar la secció clau, molt bona).
Tot plegat acompanyat pel senyor jubany.

Psicodelia (Serrat dels Monjos)

Un dia de sol però amb un ventet gèlid com mai ,que no ens va deixar perdre el coneixement en cap moment!
El croquis a part de la guia sud : http://www.montserratclimbing.com/IMAGENES/resenyes/psicodelia.jpg del balcó de la LLuna, molt bona.
L2 (graffiti)
El que varem fer es entrar per els dos primers llargs de la via Graffiti els quals són més continus i bons, sobretot el primer que es sorprenen (ull en pasar-se a l'esquerra i no seguir recte per fisura sega!

3er i 4rt llarg de psicodelia
La guinda del pastel està en superar els llargs de fisura -diedre, el primer un llarg extraordinari de fisura vertical on entren a cañón i el segun un llarg de diedret més finat on acavarem calents de peus i sort dels pitons que hi ha! es protegeix força bé!

Els últims llargs, sobretot l'últim no es veien molt trepitjats, potser pq hi ha un escaqueo per sortir abans! en fin...potser no és una maravella però sempre mola fer l'original.

En conjunt una via molt recomenable i molt bona per amanir! sobretot èls llargs centrals, així com també recomano entrar per graffiti! Nosaltres només varem portar friends i aliens! potser també aniria be alguns tasconets! friends útils fins 2!

Molaria que es fes més! així el diedre de 6b, restaria més net!
A disfrutar-la.

Quelcom d'esportiva. (Vinya Nova i Coll de Nargó)

Com si d'una tornada és tracta, aquesta és la sensació que tinc després d'estar una temporadeta força desenganxat de les parets!
El fet d'estar treballant per terres aragoneses entre d'altres han estat les culpables! diuen que a vegades va bé fer una aturadeta no?
Ara que a mi la sensació és força el contrari, fatiguesa, dolors i preocupació en veure quan el treball aconseguit en temps s'en va en quatre dies ( els 6b's es transformen en 7a's) !!
Però com diu el refrany: "quin tuvo retuvo"! això m'agafaré i espero tornar amb ganes i amb aquell fanatisme que tan em desperta i en fa viure... ganes de noves obertures i més que res no perdre el ritme! vaja rollo no?

Apa, al que anavem, un dia varem fer esportiva en el sector de la vinya nova (no resenyat a la guia sud) i realment força bo per vies fàcils i algunes més curtes i bloqueres per apretar! un nou fitxatge, la veïna de sobre casa (Clara) ens hi acompanya juntament amb l'Irene!
Entre dones, alguna apretada i un bon entrepà a ca l'Anna, magnific dia.

Aquest finde passat varem fer una sortida amb comitiva a Coll de Nargo (fotos), de todo un poco! Bones vies d'on moltes amb un grau del bo... jaimerisme, foc, futbol, cervesa, gos, fred, calor, una bona estada amb els jaumes canyamars, cris, Beni, Tambo, Mir, Irene!

Bon recó per hivern.

Apali, molt aviat més.