Via Siroco Solar (Coll de Nargó)

Aquesta història o aventura comença una calorosa setmana santa de l'any 1994.

On quasibé sense voler-ho , 3 nois obrim desde baix una ruta enmig d'un sector d'escalada esportiva

En aquell moment varem emprar les tècniques que bonament coneixiem o simplement podiem utilitzar amb el material que duiem.  Així  varem anar abançant poc a poc amb una escalada d'artificial tècnic, llavors la quastió era pasar per fisures verges i explorar terreny desconegut, sense pensar en estúpids numeros, n'hi lletres.

Avui dia es el que molts es pregunten,  sense valorar detalls tant romàntics com el lloc, la història  o la companyia  que hi pot haver d'arrera una escalada....tantes coses que s'estan perdent.

Amb la repetició i posterior acondicionament amb aquests dos grans amics, en Bernat i en Marc vaig poder tornar a reviure alguna d'aquelles sensacions.

Sens dubte, queda un altre llegat enmig d'una generació  "Moderna"?  

Ara, només estem seguint els pasos, ja esta tot inventat, perque s'enrecordin que abans de seguir les "xapes" una darrera l'altre, de apretar el botó del mòvil i baixar la ressenya al moment per internet; Abans també es navegava per la paret, et copiaves la ressenya en un paper i es posaven els estreps quan no podies més....a les futures generacions, mireu enrera i apreneu també a respectar.

Jordi Tapia.   

Primer llarg

 Primera reunió

 Benitez desmuntat a destajo...

 Inici i mur del segon llarg

 Amb la ressenya i l'escrit d'en jordi poca cosa més cal afegir en aquesta petita joia envoltada de vuitès en el sector samarcanda de collde nargó, una via molt disfrutona i en cap moment extrema, potser el primer llarg ens hi haurem de capficar una mica més però tampoc molt dificil.
De roca impecable on hi disfrutareu d'una bona jornada i si no us quedeu estovats de braços, els podeu acabar d'enllestir en alguna via veïna fent esportiva, reunions equipades i molt recomenable.
Salut i bones trobades.

Serra de Busa: Via: Ments Perturbades.

De vegades no sabem com n'hi perque! anem a parar a recons que un queda flipat, o simplement el pot enamorar a simple vista. En el meu cas quan vaig veure Busa per primer cop (No fa gaire) vaig tenir ben clar que hi tornaria per obrir una via, de moment ha estat la meva única escalada, ja que el prmer intent va ser frustat per la pluja pero ben aprofitat per fer una pasejada per peu de paret de punta a punta!! quin recó...
quines Xemeneies ombrívoles esperen algun agoserat i amant del vegetal-totterreny, quins murs per els artificieros o sharmas del moment!!  en fin.. aqui us deixo amb la meva i d'en Noel petita-gran escalada  a la part dreta de la paret.

 Un tipus de roca que en molts moments es de dificil protecció i ben curiosa i en molts moments tampoc d'una calitat gaire homologada... pero en conjunt una via molt variada d'on passarem per placa dificil i xemeneia agraïda i diedre desplomadillo...Com sempre la ressenya ja diu moltes coses.
Dedicada a totes aquelles Ments, perturbades o no, que d'onguin un valor afegit o els ompli l'escalada com a forma de viure i no només com un esport envoltat de numeros i resseguir unes "Xapas"...
A disfrutar-la!

 Durant l'obertura en un pas mmm i diedre d'entrada.

 Penúltim i últim llarg

 Per cert,  felicitats a la primera Repetició per part d'Àdria Chueca i company pocs dies després de l'obertura. Salut i bones escalades.

Via Enric Comellas i Llinares, La Castellassa. (1ª Repetició)

Veig que fa molts dies que no pio cap escalada però aquesta penso que bé s'ho mereix...

Potser molts factors ho fan posible, El dia de reis, acompanyats per respectives i respectius gosos, una via amb dedicatòria oberta pel Paca i els Masó, i el que més ens ha sorprès, hem fet la primera repetició (Així ho indica el petit pot de la R2).  

Com descriu la resenya l'escalada molts cops.., és més empesa per una motivació o il.lusió que no pas per uns numeros i/o unes vies de més o menys renom. (Encara que molts no ho veuen així).

Nosaltres penso que em xalat com mai en fer aquesta petita-gran via. 

Us deixo amb algunes fotiquis i la ressenya dels mateixos autors. Felicitats.

 Només us comento el material útil o el que nosaltres em col.locat:
- 4/5 pitons (V's i universals), alguna fusteta, 8 recuperables i algun plom per si peten els posats!
L'entrada del primer llarg es el més delicat, el resta quasibé tot equipat.
Salut

Nova Via: Camí de Tenebres 6a,A1, 190m (Vall de Ansó)

Bones a tots, ja torno a ser aqui acompanyat d'una altre obertura, que us puc dir...?

A les fotos, que ja parlen per si soles, si pot veure una linea prou evident on ja mi vaig enamorar a primera vista l'any pasat, després d'explicar unes quantes aventures i altres amb el "guru" de la vall, el Sr. A.G.P i perquè no dir.ho , amb alguns patxarans, uf que realment el fan casola i de puta mare!!!
Potser també per això hi ha el Espolón Pacharán. Total que l'A:G:P, que em va dir que estava verge....i ??
Maleïda paraula o desitjada per molts moments....doncs ja sigui pels patxarans o per la paraula verge que ens hi varem embarcar fara ja uns dies!!

1er llarg

La Vall d'Ansó!!!!  un  poker o potser millor un repoker!!!   parets magnifiques, boscos màgics, riu, bona gent i txistorra amb patxaran.
Per a mi un lloc magnífic amb un entorn alpi, on potser les aproximacions a les parets són còmodes pero en molts casos, el retorn, estan acompanyats d'una bona excursió!

reposant a r2

pitó de la casa

Pel que fa a la via, una via d'estil alpí, generalment molt equipada, on hi trobarem una mica de tot!

dierdrets, plaques, desploms, lliure equipat i desequipat, artificial equipat i desequipat, roca discreta al primer llarg i bona a la resta.  un còctel molt atractiu on de ben segur us deixarà un bon gust de boca per l'ho curta que és!!!

llarg 3

Tota una joia i un luxe poder trobar avui un diedre-xemeneia tant lògic esperant que algun agosarat si atreveixi o simplement vulgui enfilar-s'hi.

Arribada a R4
Us deixo amb les magnifiques vistes desde el cim , trobareu més informació a l bar del camping Zuriza .
i si algu vol més informació tant de la via com accesos i descensos m'ho faci saber.
A disfrutar-la!!!!

Nova Via: LA BARCA DE L'AVI (Paret del Grill).

Ressenya original Rumbateam.

Hola, doncs tot va començar en quedar-me aturat i embadalit tot mirant la paret del costat del salt del grill!

Aquest recó em recorda  Al sot del bac (Figaró), paret de la cascada quan hi vaig escalar la via Anglada (A2), semblava mentida que en un reconet tant transitat ningu s'hi hagués capficat com jo...

D'aquí va sorgir la Via: Economia Submergida.

 Com sempre i tot mirant sorgeix la posibilitat que el mateix costat hi ha una paret diferenciada en dues parts o sòcols i d'aquí un nou Somni!!

1ªReunió

En dos ataca neix LA BARCA DE L'AVI, una via d'aventura en un entorn inmillorable, on a part dels passos més o menys protegits i més o menys dificils, hi valorarem l'entorn, l'ambient que s'hi respira, la roca de neis o granet molt preuada i gustosa per a molts escaladors i perquè no dir-ho una aproximació i descens d'ofertilla!!
Pel que fa l'equipament es del tot cassolà, menys una xapa crec i els expansius clar...  i trobareu alguna sorpressa que espero que per alguns es pugui valorar...en general us hi podreu assegurar amb moltes garanties amb un bon joc de friends amb alies inclosos, pels amants dels tascons també us poden anar bé!
Porteu algunes bagues també per reunions en còmodes roures els quals donen un toc participatiu i estan en còmodes replàns on fa ja molts anys que hi vivaqueigen!  respecteu-los..

L2 Muflon's Dihedral 6a

Ferro de la casa.

Pel que fa als llargs, tots tenen la seva gràcia, potser a destacar per la seva bellesa els llargs 1,2,5 i 6. El 3er llarg es un pel rostoll i el 4rt travessarem la gran repisa per anar a buscar la part superior! en general on no hi trovem repises o blocs la roca es molt bona, sobretot en les parts més verticals i taronjoses. També en algun llarg hi trobarem el caracteristic liquen de la zona (l5).

L4 en plena obertura

Aprox: Deixem el cotxe a la central de Daió, en 10-15min ens trobem el salt del grill tot creuant el pontet, el camí es torna empedrat amb pujada, aqui en un punt vermell i un abret s'inicia la via.
Descens: Un cop al cim, baixarem a la nostre dreta mirant el pati, per una mena de canal que ens deixarà al riu, baixarem per ell fins a trobar-nos una placa de ferro amb indicacions, d'aqui surt el caminet poc visible en algun tram que ens conduirà flanqueijant per la part dreta del salt fins amb força pendent ens tornara punt d'inici. 

L5, els liquens donen el plus al llarg..

L6



L7 by Rumba

Us saludo amb l'ultima foto, quasibé a l'últim esforç que us regalarà La Barca de L'avi.
Espero que la gaudiu tant com nosaltres!!
Salut