dimarts, 28 d’abril del 2009

Eivissa, escalada a l'illa del pachaaaaa!!!!

Doncs si nois, l'illa més famosa per concentrar els millors tancaments i obertures de discoteques, autèntics mataderos, milers i milers de neurones perden la seva identitat en pocs metres quadrats!!

fabuloses aigues cristalines i perque no dir-ho, bones caletes amb més encant fora de temporada esclar... També s'hi amaga una colla de recons per a practicar-hi l'escalada, entre els més coneguts, Buda i Jolibut, nosaltres al jolibut no hi varem estar pero si a la impresionant cova de les Egragópilas , on caldra tenir molta intuició i caminar-hi una hora més o menys...i val la pena.










Escalfant en un 6a/6c al sector Colorado, dreta i sota en un 7b de la Cueva del Moña..

Comoditats a la cova del Moña...
Aqui se vive!!!






"Equilibrando neumàticos", 7a




Les parets de Buda, amb un entorn inmillorable, i trobarem varis sectors amb grau per a tots!!
El Anfiteatro, un sector més aíllat i de vies més exigents, es troba en un marc inconparable, i suspès a sobre el mar, aqui i varem fer les precioses vies, ful metal jacket i tocando el vacio, 7a i 6c+ després una fisura desplomada molt exigent dins la mateixa cova,...








Ull amb l'accés, aèrea desgrimpada sobre blocs i sabines amb penyasegat i aigüeta de companyia.

En un 7a+ inhumà dins la cova.








La cova de les Egragópilas hi trobareu unes desplomades vies plenes de "mocs" que sembla mentida que amb uns graus força humans s'hi pugui escalar...


L'impressionant i fotogènica Via "?dels cordinos" 7a+










Naltros amb mala sort varem tenir un dia dolent mitg plujós i per rematar les xorreres eren molles, això sí, ja que erem allà i en veure la linea s'havia de provar... molla i tot em va semblar igualment dura!!


Tot i que pel meu gust, crec que no és una maravella d'illa (potser més recomenable les veínes),
sera bò fer-hi una mica de turisme, gastronomia, herbes ibisenques i voltetes de rigor... nosaltres de primera gràcies al nostre amic Quim, guia de primera!
Gràcies nano.

4 comentaris:

JORDI QUELLOS LLOBET ha dit...

Paxip paxaaa paxip paxa!!! Valleruca sobre roca, valleruca sobre la pista de vall!!! Ja torno estar al cibermon, o sigui que ja us pouc raja un altre cop!!! Per aqui tot be despres de Myanmar cap a Vietnam i anar marxant!!!

Málegra saber que esteu tant actius com sempre!!!

Una abracada!!!

Pitus ha dit...

Un privilege de sortida!!! Vies boníssimes i gran companyia.

Salut i Pachá!!!

francesc ha dit...

NANU,PODER QUE JA N'HI HA PROU NO?M'estàs posant les dents llargues...
no pares amb el "séptimo grado" eh?
endavant i no paris, si no és per...esguinzar!jajajajaja...

Raquel Garcia ha dit...

Vau estar al Penya de s'Aguila?? direcció Portixol? Buaaaah increïble el lloc! vies de 30 metres de V a 7c amb el picar de les ones! L'aprox és curiosa!

I Punta Sa Creu? paret de 230 metres, vies d e V a 7c. Això esta direcció el Port de Sant Miquel.

A mi em va agradar Eivissa! vam tenir sort de topar-nos per casualitat amb el únic paio que ha escrit un guia d'escalada de l'illa i ens va recomanar alguns llocs, com aquests.