Després de fer unes birretes a pont, el càssic Isidro, on i trobarem algunes ressenyes del congost i rodalies, varem pujar a dormir a la fabulosa,radiant i solida barrera (molt apreciada per a molts) que ens prohibeix el cami en vehicle fins el cim de Montgai.
El preu a pagar quasibé una horeta per la pista sense pèrdua... un cop a dalt uns 45 min més fins a peu de via per la feixa dels espàrrecs (sempre costa de trobar la molt malparida...)
La via: Ressenya, penso que molt encertada, assoleix d'una manera molt elegant el pilar per la seva esquerra, primer amb uns tres llargs d'infart de roca foníssima i molt plaquero on haurem d'apretar de valent amb els peus... i anar caçant forats que no sempre són d'allò més agraïts!!!
Comentar que per a mi el més exigent és el segon!! en algun moment hi afegirem alguna coseta pero quasibé resten del tot equipades per disfrutar!!
Després la tonica de la via, canvia radicalment i resegueix en 4 llarg un sistema de diedres-fisura fins el cim.. a destacar el 4rt i 6è per la seva bellesa! aquest últim és un llarg força entretingut ja que ressegueix un mur fisurat pero molt vertical on ens haurem de protegir, moltes trallades de pitonatge que potser si que és un pel dificil de grau pero no difícil de protecció!!
Tercer llarg
Jo vai passar.hi sense clavar i tampoc en donar la sensació de ser molt exposat, en genmeral peces bones, això si; poc a poc i bona lletra!! un llarg boníssim(3 pitons).
L'últim cal superar un diedre que ull!! cal protegir-se be a l'entrada i no és facil, amb un aposible caiguda no gaire agraïda.....en general un a via del tot recomenable i molt maca!!
Últim llarg
Hi caldrà portar joc complet de tascons, Aliens (semafor x 2), Camalots fins 2 (repetir 0.75 i 1).
EL grau obligat podria ser de 6a+/6b.
Per les vistes del congost ja hi val la pena, hi ha una reunió (balconet) de somni....
1 comentari:
El congost de Montrebei és un indret espectacular que no sembla de la nostra petita Catalunya. Fa l'efecte que sigui d'algun país americà per la seva grandiositat. Escalar les seves parets haurà estat l'hòstia, no? Una experiència molt guapa!!! Tens un blogspot molt interessant!!!
Publica un comentari a l'entrada