dijous, 23 d’octubre del 2008

Coves de ribes (Can Paleteria?)

Dimecres varem fer el dia amb el Sr. toti al ripollès(coves de ribes), un lloc molt aprop de carretera i la via del tren. un mur amb un seguit de vies que valen la pena!!
Després de la desllomada de diumenge a les jornades del kaos, els dos encara estavem fluixos i agulletats fins els ous, 6a+ de l'esquerra de tot, ull!!! al treure la corda que pot caure o més ben dit, cau sobre la catenaria del tren!! millor que no pasi en aquell moment!!
Un 6b amb cantells arregladets amb la fabulosa pasteta aquella anomenada sika!!
7a+ molt guapo, pero que realment penso que esta destrossat amb la pasteta i repicades innecesaries.
Un 7b+, aquest si sembla natural, un 7a també natural i per últim un 7b de la dreta de tot, que aquet si que era com la sagrada familia, amb una arribada on fins i tot si han fet cantells d'on no hi eren!!
Realment flipant!!!

Toti al 7b+

El que més ens va sorpendre, és que són vies obertes de fa 2 anys, i no se?? en el món en que vivim dins el mon de l'escalada, on hi tenim roca per a tothom per a tots els gustos i modalitats; No fa falta adecuar les vies a les necesitats de cadascú i fer les "xapuzas" o obres d'ingenieria per alguns que varem arribar a veure!!

Crear cantos inexistents o retocar i picar una xorrera com varem veure!! ho trobo molt fort i ella quina culpa hi té!! a més veien que en moltes acasions podries pasar-hi sense utilitzar aquestes modificacions i sense variar-ne la dificultat!

Penso que no tothom té clar el concepte natural-artificial amb tot el que això pugui comportar,.. i que potser alguns d'anys seran irreparables.

En fin....una llàstima ja que a part de això és un bon sectoret!!

3 comentaris:

Fino ha dit...

Estic completament d´acord amb tu amb el tema de les "tecno-vies". L´home és l´únic animal que per aconseguir una fita és capaç de fer lo que sigui, fins i tot rebentar la roca fins que arribi a un grau on li vegi color. Trist però massa habitual. Si ets un artista del tema pastetes pots arribar a fer-ho disimuladament i fer que no es noti massa (Rodellar porta no sé quans kilos a les seves parets) però de vegades et trobes amb cada obra que només veure-ho et treuen les ganes de pujar-hi. Tothom és pare de la seva creació i això es per sempre. Imagino que a una persona com tu que ha obert tantes vies desde abaix, amb una ètica que espero no es perdi mai, aquestes coses li deuen fer més mal de lo normal.

Tema apart, no tinc paraules per la Guineu Lliure. En Roger s´haurà de comprar un casc aviat! S´ha d´anar a fer repeticions!

ETS MOLT GRAN PETIT, i és tot un plaer tenir els teus pensaments a la xarxa. Una abraçada germà.

Kbcés ha dit...

Escalem roques o què escalem? La roca que punxa ens fa sentir vius, la roca arrodonida natural ens fa explorar la nostra sensibilitat. El ciment mal posat fa mal als ulls, és un atemptat terrorista al misteri i la màgia que jo si trobo a l'escalada...

salut!!!

francesc ha dit...

però buenuuuuuu!!!!
que s'ha kregut aquests kabrons fills de papà que ara diuen que escalen i fan grau?fills de ...
per fi paraules savies!!!
estic súper content de descobrir-vos amics!!!
tinc moltes ganes de tornar a escalar amb vos masters!
per cert, expliqueu-me com es publiquen els missatges que encara no en sabem!!!
els pagesos de vidreres!