Remenber's to patagonia....

Coves de ribes (Can Paleteria?)

Dimecres varem fer el dia amb el Sr. toti al ripollès(coves de ribes), un lloc molt aprop de carretera i la via del tren. un mur amb un seguit de vies que valen la pena!!
Després de la desllomada de diumenge a les jornades del kaos, els dos encara estavem fluixos i agulletats fins els ous, 6a+ de l'esquerra de tot, ull!!! al treure la corda que pot caure o més ben dit, cau sobre la catenaria del tren!! millor que no pasi en aquell moment!!
Un 6b amb cantells arregladets amb la fabulosa pasteta aquella anomenada sika!!
7a+ molt guapo, pero que realment penso que esta destrossat amb la pasteta i repicades innecesaries.
Un 7b+, aquest si sembla natural, un 7a també natural i per últim un 7b de la dreta de tot, que aquet si que era com la sagrada familia, amb una arribada on fins i tot si han fet cantells d'on no hi eren!!
Realment flipant!!!

Toti al 7b+

El que més ens va sorpendre, és que són vies obertes de fa 2 anys, i no se?? en el món en que vivim dins el mon de l'escalada, on hi tenim roca per a tothom per a tots els gustos i modalitats; No fa falta adecuar les vies a les necesitats de cadascú i fer les "xapuzas" o obres d'ingenieria per alguns que varem arribar a veure!!

Crear cantos inexistents o retocar i picar una xorrera com varem veure!! ho trobo molt fort i ella quina culpa hi té!! a més veien que en moltes acasions podries pasar-hi sense utilitzar aquestes modificacions i sense variar-ne la dificultat!

Penso que no tothom té clar el concepte natural-artificial amb tot el que això pugui comportar,.. i que potser alguns d'anys seran irreparables.

En fin....una llàstima ja que a part de això és un bon sectoret!!

Via: Guineu LLiure (montsec de Rúbies).

Familia?? aqui la teniu, Guineu lliure.
(Un Mestre entre Mestres i un futur pare estimat per a molts.)
La via comença en una característic diedre-bavaresa amb una "g" inscrita a peu de via, a quedat quasibé equipada amb parabolts M10 i alguns pitons



Només ens fara falta un bon joc de friends (camalot fins nº 3) ,aliens o similars molt útils, tb alguns baguetillos poden anar bé!!

Els graus, per el moment són aproximats.


Aquesta atravessa uns succesius murs amb molta adderència de dificultat molt humana amb pasets aíllats fins a R2, a la sortida d'aquesta després de uns passos més delicats arribarem a una feixa, la qual ens trencarà la continuïtat del llarg, l'haurem de atrevassar en flanqueix a l'esquerra per anar a buscar la r3, el 4art llarg seguirem per mur amb alguns petits diedrets fins a flanquejar per sota un petit desplom i creuar unes alzines ens deixara a r4, molt còmoda. i després, petit llarg fàcil passant pel tranpolin, gran bloc que sembla inestable pero no vol caure, tot i així ull!!










Imatges per on transcorre la via i moments desde R2.
Un recó únic i idílic situat enmitg del salvatge montsec, on Rúbies (poblet abandonat) i dona l'afegit i toc de gràcia. On només per la visita ja hi valdria la pena!!











Arribada a R2 i inici de la via.

Situacío en la paret i accesos.

Apa, espero que a les futures repeticions us agradi.
Salut.

Obertura en Solitari

Desde ja feia un temps em ballava pel cap el tema del solitari, mai trobava el moment, ja sigui per la falta de motivació o per la desconeixença de les tècniques a utilitzar,etc... Per fi ha arribat el moment, la meva primera experiència i no pas en una repetició sinó en una obertura nova, es podria dir que ha estat un doble repte, obrir una via sol, amb tota la moguda que ja representa i a sobre, amb unes tècniques de progresió mai emprades. Un recó realment idílic.
Molts que ja amb coneixen després de repetir una via, molts cops sóc capaç de recordar fins l'últim cantell utilitzat i/o tipus d'asegurança, aquest cop però, una de les coses que em va marcar més, va ser que després d'haver estat tota una llarga jornada per obrir dos llargs; no m'enrecordava ni de com eren.... n'hi quin tipus d'asegurances hi havia emprat,.... això segurament per la concentració i exprimició del cervell en dedicar-se a altres mogudes.

De peus a terra, amb el cap per amunt i una mirada ben fixe, com aquell nen tot flipat que acabava de baixar del dragonkan....., en va donar una sensació com d'enbriagadessa i més al adonar-men que no recordava res!!!
Rúbies i el Peladet oriental
Més tard però, un cop ja al luxós camp base i després d'una bona cerveza i un bon apat tot ja de mica en mica s'anava construïnt..... i retornant a la normalitat.

Descans Relax i ...
Realment ha estat una experiència molt positiva en que et fa creixer molt a nivell personal.

Agafar; o no, confiança en un mateix, me adonat pro que realment es podria dir que és la modalitat més dura i pesada en molts aspectes dins el món de l'escalada (d'aqui potser que hi ha molt poca penya que obri en solitari). puja i baixa i torna a pujar, monta i desmonta i torna a muntar, clava i desclava i torna a clavar i ja no us dic amb el tema porteos del material (potser el pitjor) i així un munt de coses que clar?? com que estas sol......

Després de tot plegat, descans el cim de la paret.
Haviat penjaré la ressenya i explicació de la via...

La vida i els reptes...

Jo no sé i segurament de vegades sóc el menys indicat per dir-ho......pero de vegades diuen que la vida no seria del tot real o satisfactòria si un no es crea petits o grans reptes!!
cada un dins el seu món......de ben segur que ho fa!

Així que, us animo a fer realitat, seguir somiant i complir tots aquells (reptes) que s'us pasen pel cap; i si no?...... esperar ben tranquils...que el moment ja arribarà!
Ben aviat espero fer-vos arribar una cronica d'un petit gran repte...

Fins aviat

Pont de la diada.

De un gran estaix a cavallers (idea), es convertir en un convinat que no va resultar del tot desegradable. entre altres un fabulós dia d'escalada al pic de St. Cugat on varem repetir les vies Romel i La cosa, les dues i poseeixen magnifics trams de mur i d'altres de pur protocol on verem poder fins hi tot practicar l'ensamble amb en pitus.






A la tarda despres de l'anllaunada de rigor (cuca, estrella,...)varem rematar el sector esportiu l'escondite,.. el vespre uns més que altres ball a la plaça de pont de suert.
L'endemmà, tarda de encesa al sector jurássic wall, un sector boníssim de vies de continuitat, on el sr pitus es va enportar el seu primer 7a a vista (felicitats nano). Tardes com aquestes són les que et fan viure ple de joia i emocions,..

Gam del Bisbe

Cap de setmana complet amb la fabulosa companyia d'en pitus, després de fer la tarda al sector el casot (esportiva) i passar una nit agradable després d'un bon plat de pasta amanit amb uns bons quintets per acompanyar d'allò més correctes, com diu un que jo ser!!

L'esperó per on succeeix la via i Macareno al segon llarg
La gam, una grandiosa via en un entorn inmillorable, (llàstima del soroll de les motos al passar i sobretot d'algunes que semblaven que tenien presa), la idea que duiem era fer-la tota en lliure (6c) i així va ser!! el màquina va fer el quart llarg de mur poderós i finet i a mi em va tocar l'ultim; un bombet amb un poderós pas de bloc, concentrat en dues xapes!!
Una via completament reequipada amb parabolts inox per poder pasar-hi sense patir, pot ser útil algun tasconet pel primer llarg i ambient garantit!!

Quart llarg, molt finet i ambient garantit
Per a mi totes les tirades són maques, pero la que més en va encisar potser va ser el tercer llarg (fisura-xemeneia força vertical), en general tots els llargs valen molt!!, fins i tot el primer que sembla guarrot a simple vista; i te els seus pasets i el seu toc de gràcia.Molt recomenable.

R3, un pèl penjada i incòmode.
L'endemà per acabar d'estobar els ditets, matí a margalef (bones collejas!!) i tarda a crestes (ai l'inquili que casi no perdona....)
Per acabar la festa gran casament a cabacés (felicitats Isa i Ferran) amb assistencia de molts convidats d'honor!! Roger ets un mestre........tb un upa per en Ferriol i la Marina.