dijous, 28 de maig del 2009

Secretivo Marcelino

Un sector per poder tastar vies autentiques de l'epoca, predomini de mur exel.lent desplomadet amb uns forats i foradets per enfortir de valent els dits!! passos aillats i continuitat!!

penso que m'ha nescut un projecte per les tardes destiu Judas iscarot, un 7b+ que te dues seccions de dificil entendre, la mes dificil arribada a reunio ben infladet, quin morbo...

Tambe varem escalar 120 tronkaes (6c+/7a), molt bona pero amb pas burro entre segona i tercera xapa crec.

La Menguele decapitele (7b), penso que bona pero estava molt rustit i no la vaig disfrutar tant, no tants forats i mes cantells estranys de regletes i etc...



Molt bona informacio i ressenyes al blog del Tranki,
Gracies

dimarts, 26 de maig del 2009

Més feina per fer a crestes

Noves vies:

Marrana: A la dreta del beduí, per damunt la bordeta, neix marrana, ens delaitarà amb dues seccions difícils sobre presa petita, una a l'entrada i l'altre a bombe final, serà bona tot i ser de pasos concentrats, grau a confirmar...6c aprox.

Por a volar: diagonal de roca extraordinaria, que hi haurem de resoldre tant uns pasets tècnics sobre petits biditets i regletes i també uns passos físics sobre laterals amb xapatge puta, feta la primera, proposo 6c+/7a.

Tukanjamon: Impresionant i estetica via sobre grans forats i mur que desde sota no dona aquesta impresió, molt recomenable... forat màgic amb descans i sorpresa per arribar a la reunió (compartida amb por a volar). 6a+

Nit de Gossos: A la dreta de tibali, tibali petit, sorgeix una linea impresionant de mur vertical, amb un diedret final i arribada a reunió força atlètic, penso que molt i molt bona... anirà pels voltants del 6b+/6c?

Aviat croquis actualitzat de crestes...

dimarts, 12 de maig del 2009

Les Crestes (cabacés)

Ja fa 6 anys que hi vaig possar el peu per primera vegada , en sembla un lloc màgic, un lloc a més, per poder obrir.hi algunes vies d'escalada...
Dic algunes ja que sembli mentida, a primera vista i veient.hi algunes repises, vegetació i roca dubtosa no hi pensava equipar només que la part central-dreta on la roca s'hi veia més bona...

Crec recordar, començar amb sol i serena, canyella fina i guapetona precisament les més llargues; tota una revolució en cantitat de metres pel que feia cabacés... després per varis motius ja sigui per temps i/o altres projectes penso que no si va equipar res més fins passats dos anys, on hi va haber un altre assalt, ja equipant un nombre més important de vies, sobretot a la seva part dreta. (vies fàcils de roca boníssima)


En sigut bastants viatges, pols, suor i sobretot molta motivació per anar tirant endavant, un sector que finalment i després de la última jornada oberturista de la setmana passada, el començo a veure força asentat, on no només són dues vies aquí i dues allà, ara per ara ja compte amb un total de 31 vies i 3 projectes inacabats...












El que per a mi va ser en un principi, un recó solitari i tranquil, on anar a matar hores i/o vegades a desafogar-se per altres motius en el fons potser ja pensava que m'anava be que sembles un lloc interminable,..... recordo una estada en que fotia un fred de déu, una boira que no hi veia en tres pams i duia com 1 hora foten-l'hi cleques a una llastra que es resistia... Vaig parar en sec i em vaig adonar que semblava un cementiri... estàs boig em vaig dir a mi mateix!!

Ara no recordo ben bé que vaig fer, la via potser no vai acabar.. pero segur amb la llastra...













Doncs això, ara potser en veure que ja hi trobo gent escalant, que les vies agraden i la penya su passa bé, potser ara ho començo a veure com un sector , també hi fa molt l'aparició a la nova i recent guia del Montsant.

Apa, no m'enrrollo més i vaig al gra...

- Ara per ara 27 vies ja resenyades a la guia montsant més (5 noves) del v fins el 7a+.
Per actualitzacions, comentaris, millor passar per el refugi o consultar el blog d'en Ferran.

- Comentar que en la guia no i surt mol clara la localityzació de les vies 8-15, haurien d'estar un pel més corregudes totes a la dreta.
Com a referència, la via que s'inicia per el mitg de la petita concavitat (coveta) per on ara hi ha la num. 14, hauria de ser la 12 (sol i serena).

- Pel que fa el famós grau de les vies, uns numeros tant preuats avuí en dia, us comento que la majoria de vies estan graduades com s'han pogut, és a dir, potser hi trobareu alguns 6c's més fàcils que altres, el temps dirà i potser en algunes vies es rectificaràn en el futur,...quantes més opinions millor.
Potser podria comentar moltes més coses pero penso que ja esta bé,... ara només i per acabar, si comentar un parell de coses per a mi més importants.

- Si paseu mai per crestes, m'agradaria que ho deixessis tot tal i com està (comencem amb els clàssics) Emporteu-vos la merda a casa, Colilles de tabac,
Si cagueu per la zona feu forat i tapeu-ho bé, no deixeu el paper per allà, etc...

- El tema aparcament no hi està molt sobrat, anar en compte a No taponar la pista o entrades de camps i altres,...

Apa, salut i a disfrutar-ho.
Gràcies

dilluns, 11 de maig del 2009

Alt Urgell (varis...)

Trabada de multitud el pont, per alguns més que altres...
Intent i dia a Ariege (França) , però en veure que no duiem la zodiac,i ja hi corria uns dits d'aigua, varem decidir canviar a l'alt urgell.
Coll de Nargo el primer dia, Perles per estovar i tres ponts per rematar aquest va ser el recorregut dels tres següents dies, entre mitg molt bona companyia, ben amanit amb pesolada popular de l'hort d'en marc, acompanyat amb pollastre a la brasa (ja un clàssic...)
La trup i dos ben enllunats...
Impressionant Barça-Madrid al Bar de coll de Nargo, on va acabar tothom ben afònic, vermell, i suat !! a destacar actuacions com despullades sense semarreta, taules i moltes copes per terra, moorejos, i autèntiques amorrades d'ampolla de cava...tot una bojeria i satisfacció, ...


El potro sense parar i gran pesolada




Irene a l'agulla de l'Alba

Asegurat per Sr. benitez (Modelo) a la noia de les ulleres...7a

Cal remarcar el gran encadene d'en beni a perles, un 6a+ curt i d'entrada bloquera que li costa una bona ronda al bar...felicitats

dilluns, 4 de maig del 2009

El Beduí (Crestes)

El Beduí : nova via a crestes, a la dreta de "Taules de l'Inem", inici al damunt de la borda, amb personalitat on tindrem que superar un pas d'entrada sobre invertits bastant bloquero i després d'un repòs, ens espera una secció fina sobre bidits i regletes ja tipic de la paret amb lleuger desplom.... Grau proposat de 7a/7a+, espero confirmacions...i que la disfruteu!!

dimarts, 28 d’abril del 2009

Eivissa, escalada a l'illa del pachaaaaa!!!!

Doncs si nois, l'illa més famosa per concentrar els millors tancaments i obertures de discoteques, autèntics mataderos, milers i milers de neurones perden la seva identitat en pocs metres quadrats!!

fabuloses aigues cristalines i perque no dir-ho, bones caletes amb més encant fora de temporada esclar... També s'hi amaga una colla de recons per a practicar-hi l'escalada, entre els més coneguts, Buda i Jolibut, nosaltres al jolibut no hi varem estar pero si a la impresionant cova de les Egragópilas , on caldra tenir molta intuició i caminar-hi una hora més o menys...i val la pena.










Escalfant en un 6a/6c al sector Colorado, dreta i sota en un 7b de la Cueva del Moña..

Comoditats a la cova del Moña...
Aqui se vive!!!






"Equilibrando neumàticos", 7a




Les parets de Buda, amb un entorn inmillorable, i trobarem varis sectors amb grau per a tots!!
El Anfiteatro, un sector més aíllat i de vies més exigents, es troba en un marc inconparable, i suspès a sobre el mar, aqui i varem fer les precioses vies, ful metal jacket i tocando el vacio, 7a i 6c+ després una fisura desplomada molt exigent dins la mateixa cova,...








Ull amb l'accés, aèrea desgrimpada sobre blocs i sabines amb penyasegat i aigüeta de companyia.

En un 7a+ inhumà dins la cova.








La cova de les Egragópilas hi trobareu unes desplomades vies plenes de "mocs" que sembla mentida que amb uns graus força humans s'hi pugui escalar...


L'impressionant i fotogènica Via "?dels cordinos" 7a+










Naltros amb mala sort varem tenir un dia dolent mitg plujós i per rematar les xorreres eren molles, això sí, ja que erem allà i en veure la linea s'havia de provar... molla i tot em va semblar igualment dura!!


Tot i que pel meu gust, crec que no és una maravella d'illa (potser més recomenable les veínes),
sera bò fer-hi una mica de turisme, gastronomia, herbes ibisenques i voltetes de rigor... nosaltres de primera gràcies al nostre amic Quim, guia de primera!
Gràcies nano.

diumenge, 19 d’abril del 2009

St. LLorenç, ja tenim les tardes aquí..

Dos dies seguits a st llorenç, a la paret gran, alçada en un magnífic mirador on podrem contemplar tant el montseny nevat, com les fabuloses urbanitzacions i ciutats que rodeigen el parc de st llorenç... això sí ; ens faran falta un bon parell de braços i resistencia per assolir d'una forma gloriosa la majoria d'itineraris... i mira que n`hi ha uns quants!!

Paret gran
L'altre obció és, haver nescut ben dotat o haver caigut dins una marmita de ben petit, com és el cas d'alguns...com la majoria que m'acompanyaven!!!

En tot cas comentar l'existència d'un fabulós diedret de 6c per escalfar...després vaig fer la "quan es menja aqui" o algo així, 7a+ , boníssima (diedret,tecnic,pilós) i com a projectillo i veien tots els pasets a "la emperatriz esmeralda"un 7b+. té personalitat!!!







En dani a "calladeta fas més goig" 8a.









St. llorenç...quanta feina i poc temps!!