A esta zona no llegan las multitudes de cordadas que se quedan atrapadas en sitios más cómodos y cercanos. Aqui estamos en un "santuario de la escalada mística y grandiosa" donde la soledad y el silencio son perturbados -¡o complementados!- por el eco evocativo del material metálico, instrumento sonoro más bien musical y que muy bien conocen los escaladores de corazón. Pero por pocos que seamos, siempre habrá alguin que acude a la llamada de la naturaleza intacta y es aqui donde más se manifiesta en todo el ámbito de Montserrat." A.G.P
Que millor que llegir i escoltar les sensacions que té el mateix obridor de la via; l' Antonio allà el 77, quan jo encara rondava pels ous del meu pare! segurament amb un estil d'escalada diferent, però en molts moments encara i per sort compartint les mateixes sensacions...
Del tot recomenable, sense cap tipus de mirament, ni pregunta, ni pors, simplement cal escalar, gaudir i deixar-se emportar per la propia via i el seu entorn màgic.
Una gran jornada acompanyat per un bon amic i escalador!! Gràcies Mestre, i fins la propera.
4 comentaris:
nen, el mestre ets tu!! Quina gran via, les sensacions duren tants dies... i quin lloc tan entranyable... FINS A LA PROPERA!!!
En aquesta zona no hi ha restriccions fins a finals de mes?
No noi, normalment fins al 31 de maig però el patronat fa bona feina de camp i va aixecar la restricció a mitjan abril.
salut!
collons amb les restriccions i els anònims enterats...
en canvi veig que si algu trepitja un altre via o simplement es comenta que es fa friky en una zona regulada ningú comenta res al respecte!!
Nino Nino ehhhh
Publica un comentari a l'entrada